Sí a la independència

Arenys de Munt diu sí a la independència. El sí es va imposar gairebé per unanimitat en la consulta sobiranista desenvolupada ahir a la localitat, amb 2.569 dels 2.671 vots, percentatge que equival al 96,33%. El no va obtenir 61 sufragis (2,28%) i es van emetre 29 vots en blanc (1,09%) i 12 de nuls (0,45%). A la pregunta "está d'acord que Catalunya sigui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a una Unió Europea?", els veïns hi han donat un sí rotund. La participació fou tot un èxit i arribà al 41,01%, una xifra superior a la registrada en les eleccions europees de juny i en el referèndum de la Constitució europea de 2005. Així, van acudir a la consulta 2.671 persones dels 6.500 residents convocats. Les urnes, que van començar a rebre vots a partir de les 9.00 del matí, tancaren puntualment a les 20.00 amb un esclat d'eufòria dels centenars d'independentistes concentrats davant la seu de l'entitat cívica del Centre Moral, al costat de l'ajuntament i on es realitzà la votació.

Se sentiren crits d'"Independència" i "guanyarem", a més de cantar-se Els Segadors. La pluja no va impedir que durant tot l'horabaixa hi hagués un ambient de festa als carrers. Cercaviles, bandes de grallers, un dinar popular i actuacions musicals animaren una jornada històrica i revindicativa a la qual acudiren milers de catalans. Bona part dels balcons del poble van lluir banderes catalanes i estelades. El primer votant, Ernest Vila, assenyalà que la consulta és "una primera passa" cap a la independència i assegurà que la iniciativa es repetirà a altres municipis. "Tenia ganes de votar, sense gens de por. Tenc dret a decidir", manifestà. L'organització hi estigué més que satisfeta.

El portaveu del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació, Josep Manel Ximenis, recordà les dificulats institucionals que han tingut per tirar endavant el referèndum, però destacà la gran resposta dels veïns. "Estem molt contents amb el resultat obtingut", afirmà Ximenis, alhora que afegí que suposa que l'Estatut és mort". El batle de la localitat, Carles Móra (Arenys de Munt 2000), també aplaudí els índexs de participació i indicà que la consulta "ha estat un triomf". "He vist gent plorar d'emoció per votar per un tema transcendent com és la independència", ha dit Móra, qui ha assegurat que la jornada fou un exemple de concòrdia, d'unitat i de cohesió social. Després de lamentar l'actitud "dels qui es mouen en la foscor", referint-se a la concentració d'ahir de Falange Española realitzada en contra del referèndum i autoritzada pel Tribunal Superior de Catalunya, Móra va agrair la tasca dels mitjans de comunicació per l'àmplia cobertura informativa. De fet, s'hi despaçaren mitjans europeus.

La consulta ha obert, però, certa divisió en els partits polítcs catalans. Mentre que el nacionalisme hi donà suport, el PSOE i el PP s'hi mostraren en contra. El diputat d'ERC en el Parlament Uriel Bertran anuncià ahir que les entitats que advoquen per l'autodeterminació es coordinaran amb els ajuntaments que vulguin convocar consultes semblants. 60 municipis ja en volen organitzar, entre els quals trobam el Serós (Lleida), que té previst fer-la abans de Nadal. Així mateix, CiU mostrà la seva satisfacció, mentre que el PSC criticà l'actitud dels convergents en aquest tema. Cal dir que el Consistori d'Arenys de Munt és governat per quatre regidors de l'agrupació local Arenys 2000 amb el suport d'aquestes dues formacions polítiques. Sigui com sigui, els veïns d'Arenys opten per la sobirania.

"Al cap i a la fi, l'únic que es proposa és que el poble pugui triar sense imposicions"

Arenys de Munt, Barcelona. El referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya duit a terme ahir en aquesta localitat principatina tingué un èxit total d'afluència. I és que la polèmica creada en les setmanes prèvies a la consulta no ha fet més que fomentar la participació massiva dels arenyencs, per a desgràcia dels diversos representants polítics que havien tractat d'evitar que es dugués endavant. Carrers plens de gom a gom, i no només de veïns del poble, ja que foren molts els qui volgueren acudir i donar suport a aquesta iniciativa impulsada pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació. Entre els assistens hi havia devers una dotzena de mallorquins, segons explicà a dBalears el coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí.

Com s'ha viscut la jornada?
La consulta s'ha desenvolupat en un ambient festiu, alegre i participatiu. Centenars de persones omplien el carrer principal de la localitat des de primera hora del dia, i les diverses activitats, actuacions i dinars populars emmarcaren la jornada electoral. En un moment, tres padrines acudiren a votar i foren rebudes amb aplaudiments pels allà reunits.

Aquest ambient, contrastava amb la manifestació de Falange, autoritzada per la Conselleria d'Interior?
En certa manera, sí, però els manifestants es trobaven ben envoltats per un cordó policial. Arribaren amb dos autobusos, serien devers un centenar, però el seu "lloc de protesta" estava bastant allunyat.
Aquest referèndum no és vinculant a causa de l'aparat jurídic de l'Estat espanyol que així ho ha decidit.

Tanmateix, considerau que el fet que s'hagi realitzat ja és una victòria?
Evidentment que ho és. S'ha demostrat que molta gent, més enllà dels habituals cercles independentistes, ha dit sí a l'autodeterminació en tenir l'oportunitat de respondre amb el seu sobre en una urna. És una gran passa endavant, ja que s'han fet visibles els objectius d'una nació. La gent ha sortit, ha exercit el seu dret a decidir i tot per la via democràtica.

Les reaccions polítiques han arribat de totes bandes, ningú no s'ha deixat res per dir en el tinter, però consideraque el PSC s'ha ridiculitzat a si mateix en crear barricada amb el Partit Popular?
La principal virtut d'aquest referèndum és que ha obligat tothom a posicionar-se. Convergència, per exemple, ha optat pel camí "fàcil" com si diguéssim, i no ha tingut més remei que manifestar-se a favor de la consulta. A banda, també s'ha demostrat que les noves generacions de CiU tenen més aspiracions sobiranistes... Però, en canvi, el PSC ha decidit marcar distàncies posicionant-s'hi en contra. Ha evidenciat així que és només una sucursal de Madrid. Havia de triar entre la democràcia i l'obediència i, evidentment, ha optat per la segona opció.

Esquerra vol impulsar consultes similars a altres punts del Principat com Lleida i Sant Cugat. Veis factible un referèndum en algun municipi mallorquí?
Aquesta ha estat la primera passa i ha obert un camí. Segur que a Mallorca hi haurà algú que ho impulsarà. De fet, seria realment molt pedagògic. Ha estat un primer impuls molt simbòlic, el següent seria intentar que fos vinculant. Allò important d'aquesta iniciativa és que obliga la gent a definir-se. Al cap i a la fi, l'únic que es proposa és que el poble pugui decidir lliurement, democràticament, sense xantatge polític ni cap mena d'imposicions.