TW
0

Després de la detenció dels tres suposats membres de l'aparell militar de l'organització armada ETA dimecres passat, l'operació de la secció antiterrorista gal·la continua oberta i ahir començava a donar resultats:quatre zulos més foren descoberts, on hi havia quantiós material explosiu i diverses bombes adossades de característiques similars a la que va ser utilitzada en l'atemptat de Palmanova.

En total gairebé mitja tona d'explosius es trobaven guardats als set zulos descoberts els darrers dies.

Segons fonts de la investigació, les bombes adossades estaven llestes per a la utilització amb temporitzadors que permetien programar-ne l'explosió amb "gran antelació", modus operandi que se sospita que va ser emprat en els atemptats perpetrats fa unes setmanes a l'illa de Mallorca, entre els quals hi havia el de Calvià, on perderen la vida els guàrdies civils Carlos Sáenz de Tejada i Diego Salvà.

Només en la jornada d'ahir es varen intervenir uns 330 quilos als quatre zulos localitzats, el més important dels quals, situat a la localitat de Minerve, en el departament mediterrani d'Erau, allotjava 17 bidons de plàstic, catorze dels quals contenien cada un entre 20 i 25 quilos de nitrat amònic granulat.

Segons el Ministeri de l'Interior, als altres tres bidons hi havia 12 quilos de pentrita distribuïts en paquets d'un quilo, tres bombes adossades amb dispositiu d'iniciació preparades per a la seva utilització a falta de l'explosiu i el detonador, cordó detonant en rotlles, temporitzadors, diversos "tuppers" buits, components electrònics, transformadors i iniciadors de mercuri.

Així mateix, s'hi varen trobar instruccions en basc sobre aquest tipus de bombes.

Es varen localitzar també al voltant de 2.000 cartutxos, onze revòlvers Smith&Wesson, quatre pistoles automàtiques de la mateixa marca i 55 detonadors.

La localitzacio exacta del quart zulo no va ser precisada ja que, en el tancament d'aquesta edició, encara no havia estat obert.

Fonts de la investigació asseguraren, no obstant això, que l'operació continua oberta i que la Policia confia a localitzar nous amagatalls de l'organització en els pròxims dies.

Mentrestant, ahir a Euskadi la situació continuava dins la tònica de tensió dels darrers dies. Així, les actuacions de l'Ertzaintza en diverses localitats del país continuaven quasi exclusivament centrades en la retirada de qualsevol tipus de "simbologia" pro abertzale. Tant el carrer com les txosnas esdevenien espai polític i d'enfrontament.

I és que tot i que la manifestació per la llibertat d'expressió havia estat prohibida pel jutge Pedraz, multitud de persones a Bilbao varen respondre a la crida dels convocants, fet que va provocar càrrega policial i tres persones arrestades.

L'esquerra abertzale manifestà en un comunicat la seva denúncia per la "creixent violació de drets bàsics" i varen demanar la implicació de "tots aquells que estan a favor de les llibertats a Euskal Herria", perquè no es pot "acceptar que expressions i idees siguin considerades il·legals i perseguides".

D'altra banda, el ple de l'Ajuntament de Berriozar aprovava també ahir una moció presentada per UPN, PSN i CDN en la qual s'exigeix al batle, Xabier Lasa, de Nafarroa Bai, que "rectifiqui" la seva decisió "equivocada" de delegar a ANB el llançament del txupinazo anunciador de les festes d'aquesta localitat navarresa.

La moció, que no és vinculant per al batle, va disposar dels sis vots a favor dels signants (tres d'UPN, dos del PSN i un de CDN) i el d'IUN-NEB, mentre que els tres edils de Nafarroa Bai i els altres tres d'ANB en varen votar en contra.

I és que el canvi d'actitud no ha passat inadvertit a ningú i ahir el coordinador general d'Aralar, Patxi Zabaleta, ho expressava mentre assegurava que el conseller basc d'Interior, Rodolfo Ares, "ja ha superat tots els límits" per deslegitimar ETA i opinà, així mateix, que la prohibició "sistemàtica" de manifestacions està conculcant el dret de lliure expressió dels ciutadans.

Per Zabaleta, tant la prohibició de manifestacions convocades per l'esquerra abertzale com la retirada de fotos de presos no aporten res a la convivència ni a la solució al conflicte i només generen crispació, ferits i detinguts.

Zabaleta volgué incidir que no comparteix aquesta "política repressiva" que, segons el seu parer, ha copiat "mimèticament" el Govern de Navarra a l'hora de retirar fotografies. A més a més, es va qüestionar la legalitat de treure aquestes imatges en llocs públics i privats, com els bars, després que l'Audiència Nacional ordenàs la retirada de diverses imatges de presos a dos bars de Pamplona.