El Govern socialista es planteja incloure en la llei de llibertat religiosa, que pretén aprovar durant aquesta legislatura, la retirada de tots els els símbols religiosos que hi hagi a col·legis i a instituts públics, a excepció d'aquells que tinguin valor històric, artístic o patrimonial. En una entrevista a Europa Press, el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, assenyala que la idea matriu" d'aquest projecte és que hi hagi una delimitació clara entre el fenomen religiós i l'espai públic i el laïcisme de l'Estat". "La nostra idea és que a les escoles públiques no hi figurin símbols religiosos, però si resulta que hi ha una imatge que és patrimoni històric i és un centre públic, si té valor historicoartístic, no podrà destruir-se", argumenta.
Caamaño defensa la necessitat de "fe una passa endavant" en aquesta matèria per evitar que existeixi "confusió entre les funcions públiques estatals i les religioses", mentre que rebutja que el debat es limiti a si els crucifixos o els pessebres es retiren o no dels centres escolars públics. "Cal "anar matisant", apunta. En relació amb l'escola concertada, el ministre admet que "el tema no és tan senzill" i que es legislarà en funció d'"usos i costums i pautes de conductes. "Hi ha coses que són perfectament raonables en una societat com l'espanyola, en la qual el sentiment religiós té un pes, una dimensió i en la qual es viuen molts elements religiosos, com els pessebres", assenyala. De la mateixa manera, explica que l'objectiu d'aquesta llei no és evitar que "un alumne dugui un petit crucifix". Malgrat tot, matisa: "Tothom sap que, tot i que un individu tingui una consciència molt moderna i molt lliure, no permetrà a un al·lot, probablement, anar nu al col·legi i que digui que ho fa per la seva llibertat de consciència".
Menjadors escolars
Respecte als menjadors escolars, el Govern pretén regular que els infants de religió musulmana o jueva puguin "menjar de manera diferent", si ho desitgen. "Jo no els puc fer un menjar diferent que als altres perquè és un servei públic per a tothom, però almenys li puc permetre, sota la responsabilitat dels pares, que porti el seu menjar i s'assegui al menjador escolar", diu Caamaño. El projecte de llei, que l'Executiu confia a remetre a les Corts "a l'inici potser del pròxim període de sessions", tindrà com a objectius, en paraules del ministre, "la igualtat, el reconeixement de la llibertat religiosa, el laïcisme de l'Estat i la separació de funcions" de l'Església i l'Estat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I els ateus i atees també podran dinar a la carta ? Otenen menys drets que els altres ?
Les creències haurien d'esser una cosa íntima, no una qüestió d'estat. A més el catolicisme ha estat una de les religions més criminals de l'Història. Inquisició, franquisme, etc. I si encara hi ha algú que no s'ho crequi, a internet es pot baixar 7 dels 9 llibres que va publicar l'investigador alemany Karlheinz Duschner sota el títol "Història criminal del Cristianisme. Les diferents sectes cristianes alemanyes el varen voler censurar, però al final la justucua alemanya li va donar la raó a l'escriptor. Repetesc, baixau-lo de internet i us aclarirà moltes coses acerca de la religió.
Si llevam el Bon Jesús vendrà en mahoma amb una espasa i ens tallarà el coll.
equis, no diguis dois.
Per què el gobierno no s'oposa a que s'expliqui filosofia a les escoles? Vos he de dir que la filosofia és una religió amb molts de talibans. Val més mantenir els santcristos i foragitar els Savaters, Marxos, Nietzsches o Sartres. Això sí que són farsants, i les seves, doctrines impresentables. Els professors de filosofia se pensen que son els únics que pensen, i estan molt equivocats. Ells no pensens, ja que només llegeixen i repeteixen el que altres han pensat. Venga senyors, la religió no és l'opi del poble. El missatge del Bon Jesús és avui més necessari que mai. I noltros tenim la responsabilitat de mantenir unes tradicions bàsicament catòliques. El que passa és que amb la globalització, ara el que és important són les festes de plàstic com el papa noel, el primer de maig, el dia de la dona, o el dia dels quitamiedos i els guardabarros, que diria Joan Miquel Oliver. Visca Sant Antoni, que en viva la Beata, Sant Joan a Ciutadella, la Mare de Déu de Lluc, Sor Francinaina...
Vaja "carcas" estau fets tots els qui comentau! Jo vaig anar a una escola de capellans, (San Agustín, en foraster, el català estava proscrit i no he anat a escola en temsp de'n Franco...) i vos assegur que me varen fer odiar l'església! Els estats declaradament religiosos són més atrasstas. Basta de religió, qui la vulgui que la tengui, però que no s'imposi a l'escola. De la mateixa manera el que no me pareix bé és que llevem tot el que té relació amb l'església cristiana per començar a instaurar coses pels musulmans o jueus o qui sigui, la religió és una cosa personal, per tant, cada un a ca seva! Si ho llevam o llevam tot.
I amb tants de col-legis publics que hi ha amb noms de verges i de sants, que en farem? els hi canviarem el nom???
No hi ha llibertat religiosa? Aleshores els col·legis haurien de poder decidir si tenen o no tenen símbols religiosos.
Els símbols religiososo, no s´haurien de pas retirar dels col.legis, sinó que n´hi haurien de aver tants, com de les religions representades pels al.lumnes. Els símbols son editificatius, son part de les cultures i, com a tals han de ser coneguts i estudiats per tohom. Així com no podria entendre ni admetre, les comunitats autònomes sense senyers. Tampoc puc entendre els col.legis sense els símbols que identifiquen l´alumnat. Toni Olives Camps
El catolicisme és un fet definitori de la nostra història. Ja està bé de persecucions. Els comunistetlos volen canviar la religió pels seus propis dogmes. Au venga, que no els aniria malament pegar una ullada al missatge del Bon Jesús.