Dones i lluitadores

"Les veus adormides d'aquelles dones i lluitadores" és com definiren ahir el PSOE i el PCE la necessitat de recuperar de la memòria el record d'aquelles persones que van donar la vida per la pau, la llibertat i la democràcia, en un homenatge que ambdós partits van retre a les anomenades "Tretze Roses", afusellades fa 70 anys durant la dictadura franquista. Separadament, els socialistes i els comunistes van homenatjar aquestes tretze dones -encara que ho van fer extensible als 43 joves que van ser assassinats aquell mateix dia i als que han mort per defensar els valors democràtics- en un acte que va tenir lloc en el cementeri de l'Almudena.
La secretària d'Organització socialista, Leire Pajín, va voler recordar aquestes al·lotes amb el descobriment d'una placa commemorativa que en recorda els noms.

D'aquesta manera es compleix, segons Leire Pajín, la darrera voluntat de Julia Conesa, una de les tretze militants de les Joventuts Socialistes que van ser afusellades aquella fatídica nit, que abans de morir va dir: "Que el meu nom no s'esborri de la història". En aquest sentit, es mostrà partidària de recuperar les "veus adormides" d'una generació d'homes i de dones que, "assedegats de progrés i de llibertat, es van plantar per defensar aquest país de la misèria, de la ignorància i de la desigualtat". El moment més emotiu va ser quan Àngeles García Madrid, companya de cel·la d'una de les Tretze Roses, relatà les darreres hores de les joves, en les quals tothom, llevat d'elles, sabia que moririen.

Així, va recordar l'última conversa de Virtudes i Julia, dues de les joves assassinades, en la qual la primera li preguntà a la segona si pensava que les matarien i aquesta li va contestar: "No ens mataran, tu ets beneita?". "Tenien la mort a la cara", va comentar García, qui a continuació va narrar que van sentir com una de les joves, en pujar a la camioneta, va entonar l'himne de la Jove Guàrdia, que van seguir les altres fins a arribar a la tàpia del cementeri en la qual van ser executades.

Posteriorment, al costat de la mateixa paret on van morir, se celebrà l'homenatge organitzat pel PCE, que començà amb un minut de silenci i amb els punys i les banderes republicanes alçats. El secretari federal de Memòria Històrica del PCE, Javier Ruiz, va llegir un manifest en el qual assegura que el seu partit continuarà treballant perquè "s'anul·lin totes les sentències dels tribunals il·legals" i que "el sistema judicial investigui els crims del franquisme".