Endavant amb la reciprocitat

Un projecte, 500.000 signatures i una intenció: garantir que els mitjans de comunicació en llengües cooficials arribin a tots els territoris on són pròpies. Alguns noms: Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Són personatges del món de la política que encapçalen, de la mà d'Acció Cultural del País Valencià, una iniciativa que pretén dur al Congrés un projecte de llei per tal de garantir, dins l'àmbit audiovisual, la no-discriminació de les llengües minoritàries.

Aquesta proposta rebrà suport també des de ca nostra, ja que l'Obra Cultural Balear s'ha compromès a fer-hi costat i sumar esforços (tal com ho ratifica la reunió que tingué lloc ahir a Barcelona entre el conseller de Cultura català, Joan Manuel Treserras; el conseller de Presidència balear, Albert Moragues, i el vicepresident de l'OCB, Tomeu Martí. Més informació a la pàgina 12). A més, li han oferit suport manifest l'exonseller d'Educació Damià Pons i l'expresident del Congrés dels Diputats Fèlix Pons.

La pregunta és: això què suposaria? Aquesta llei tindria com a objectiu "garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió autonòmiques realitzades totalment o majoritàriament en les llengües incloses en l'àmbit de protecció de la Carta europea de les llengües minoritàries en les altres comunitats amb les quals comparteixen llengua", tal com resa el text presentat. Les llengües a les quals es referiria aquesta llei serien la catalana al Principat, les Illes i el País Valencià; l'euskera al País Basc i Navarra; i finalment la gallega, de tot el territori que compon la seva comunitat autònoma.

La següent pregunta és: per què aquesta demanda, si teòricament la Constitució espanyola estableix clarament en l'article 3 un principi de protecció del pluralisme lingüístic i cultural? Seguint aquesta argumentació, seria l'Estat l'encarregat de vetlar perquè es complissin uns principis que haurien d'inspirar la línia de les activitats televisives i radiofòniques. Amb tot, i malgrat les diverses lleis que ho regulen, no només a l'àmbit estatal, sinó també autonòmic, la situació ha acabat resumint-se d'una banda en un monopoli públic, amb la posterior presència de mitjans privats, i d'altra banda, amb la mancança de l'extensió de les televisions i ràdios de cada autonomia als territoris amb els quals comparteix l'eina, és a dir, la llengua. Així, preval la lògica administrativa, i de vegades política, en lloc de la legislativa.

Diversos són els exemples, sobretot al País Valencià, on la batalla per la reciprocitat entre els canals autonòmics, TV3 i Canal 9, ha arribat als tribunals i ha causat el tancament de múltiples repetidors. A més, s'hi suma l'escenari actual de consolidació de la TDT i la ràdio digital a l'Estat, fet que provoca que els arguments tècnics que podrien existir en contra s'esvaeixen. En resum, nou mesos per davant (termini per presentar les signatures recollides, tràmit ineludible per impulsar el projecte de llei) perquè a la Cambra Baixa, a Madrid, s'escoltin les peticions dels pobles i es demostri que el treball fet per fomentar la fragmentació idiomàtica, aquesta vegada, sí ha estat en va.