"Avortar és matar", "objecció de consciència", "reflexió il·luminadora", "perill d'excomunió"... Per molt que sorprengui, aquests termes fan referència a una llei en procés de reforma: aquella que regula la interrupció voluntària de l'embaràs.
I la veu que emet aquestes al·lusions no és cap altra que la del portaveu de la Conferència Episcopal, Juan Antonio Martínez Camino, qui afirma que l'objecció de consciència en cas d'avortament és lícita (sigui o no regulada per la Constitució) i que "cap catòlic no pot donar el vot a una llei injusta i immoral". Però, anem per parts.
La Conferència Episcopal Espanyola demanà ahir als diputats catòlics que votin en contra de la reforma de la llei i advertí que "d'acord amb la doctrina de l'Església cap catòlic coherent amb la seva fe no podrà aprovar ni donar el seu vot" a aquest text.
En aquest sentit, els bisbes asseguren que considerar aquest acte com un dret és "una font enverinada d'immoralitat i injustícia que vicia tot el document".
Segons manifesta la institució en la declaració, l'avantprojecte presentat "constitueix un seriós retrocés respecte a l'actual legislació despenalizadora ja de per si injusta", pel fet que "tampoc no hauria" de donar suport a la iniciativa "ningú que atengui els justs imperatius de la raó".
Així, al llarg d'onze pàgines, els bisbes espanyols exposen les seves conclusions sobre una llei que titllen de "seriós retrocés de la vida" i denuncien, entre altres aspectes, que l'avantprojecte "concep d'una manera perversa la llibertat", perquè "atorga la qualificació de dret a una cosa que, en realitat, és un atemptat".
"Decidir avortar és optar per llevar la vida d'un fill ja concebut i això sobrepassa de molt les possibles decisions sobre el propi cos, sobre la salut de la mare i sobre l'elecció de la maternitat", denuncia la CEE.
En aquest sentit, critica que la qüestió de l'avortament s'hagi abordat en el text en termes de salut reproductiva perquè "l'embaràs no serà mai, de per si, una malaltia, encara que pugui comportar complicacions de salut" i, per tant, "avortar mai no és curar, sempre és matar".
Els bisbes es refereixen també als que diuen que "durant algun temps determinat l'ésser viu producte de la fecundació humana i que no seria un ésser humà". Segons el seu parer, els qui opinen així ho fan perquè "és molt dur reconèixer que el fruit de la fecundació és un ésser humà", ja que fer-ho i defensar alhora l'avortament "seria com reconèixer que hi ha un dret de matar un innocent".
Quant als capítols de l'avantprojecte de llei dedicats a l'educació afectivosexual, els bisbes insten els pares catòlics, les escoles, els capellans, catequistes i altres responsables d'acció pastoral de l'Església a ensenyar "l'afectivitat i la sexualitat d'acord amb la visió de l'ésser humà que demana una raó il·luminada per la fe".
El document episcopal que analitza l'avantprojecte legislatiu assegura que "eliminar una vida no és mai un assumpte merament privat". Al contrari, es tracta d'un acte de gran transcendència pública que afecta greument i indirectament el bé comú. "La vida de cada ser humà és un bé bàsic i el dret a viure no està a disposició de ningú: no pot ser violat per cap ciutadà ni per l'Estat". Preguntat si suposaria l'excomunió per a qualsevol parlamentari catòlic que votàs a favor del text, Camino explicà que, tal com fixael Dret Canònic, l'excomunió "és una pena medicinal per als que intervenen directament en un avortament". Així, dona i metges alerta: perill d'excomunió.
En un estat aconfessional, laic i civilitzat com se suposa l'espanyol, aquesta manera de trepitjar els drets de la dona sota la bandera catòlica, apostòlica i romana sembla, com a mínim, un anacrònic disbarat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els grans assassins de la història són tan cínics que volen aturar una cosa que és òbvia i legítima: la capacitat de la dona de decidir sobre el seu destí. Tots sabem que ningú ha mort més gent que la Conferència Episcopal (heretges, jueus, protestants, lliurepensadors, rojos, etc.). Si són els grans botxins! Quin cinisme, Déu meu!
Boc, no t'ho prenguis a mal, però has llegit molta literatura desfassada. Efectivament a molts convents hi ha enterrats infants, i es que lo normal era abandonar nins petits a les portes d'aquestes institucions o fins i tot ocultar l'embaràs acollint a l'al.lota que esperava. Si vivia be, i si no l'enterraven. O es que et penses que a Son dureta no hi ha cadavers d'infants?... i si n'hi ha que creus, que son de les infermeres que s'entenen amb el metge d'amagat? Venga tio, un poc de seny.
Sols una pregunta: Si el pare vol tenir el fill... te dret a dir res?? o sols parlam del dret de la dona?? No entenc res. Si l'home provoca un avortament es violència de gènere i sotmet a la dona, però si vol defençar al fill, al seu fill, es un masclista i també sotmet a la dona. O sigui i perquè ens quedi clar, diguem el que diguem la dona sempre se considera sotmesa. I el fetus? el sotmet algú? o li negam fins i tot aquest dret? Hem tornat ben bojos i estam legislant per idiotes. Cada embaràs no desitjat hauria de ser penat per la llei amb una bona multa, a aquestes altures alegar ignorància en matèria sexual es propi de idiotes.
LA GENT HA DE ENMENDAR EL FUTUR, NO VIURE DEL PASAT. TOTHOM TE PER CALLAR
PROTEGIM PARCS NATURALS, AUS, ANIMALS I NO PROTEGIM L'ESPECIE HUMANA. QUE LI PASA A LA GENT. HA TORNAT BOIXA?
AVORTAR ES MATAR. ES AIXÍ. I MATAR ES DELICTE HO ANOMENIN COM VULGUIN. SI UNA DONA I UN HOME NO VOLEN ENGENDRA HI HA MOLTS DE REMEIS. TOTS ELS CONEIXEM. SI NO EN FAN CAS IDO HI HA QUE FER QUE TENGUIN L'INFANT I NOMÉS NEIXER QUE L'ESTAT ELS HO RETIRI PER DONAR EN ADOPCIÓ. SI AIXÒ FOS AIXÍ PROBABLEMENT LA GENT ES FARIA MES RESPONSABLE I SI NO HO FES AL MANCO NO ES MATARIA A NINGU I CUALQUE FAMILIA QUE NO POT TENIR INFANTS TINDRIA UN OPORTUNITAT MES.
L'església té molt que callar.
Avortar es matar...no? ido voltros apart de pecadors sou uns assins...A quants convents s'han trobat amb fetus amb formació i esquelets de nins petits? ido jo vos ho dire A MOLTS!
Com així la CEE no demanà al pp, quan governava, que derogàs la llei de l'avortament?