La violència no entén de gènere

S'ha dictat la primera condemna ferma per violència de gènere en el cas d'una parella del mateix sexe. El titular del Jutjat Penal número 2 de Santander ha condemnat una dona de 39 anys a set mesos de presó per un delicte de violència de gènere contra la seva parella, una altra dona amb la qual, en el moment dels fets, es trobava en tràmits de separació matrimonial.

A més, la sentència prohibeix a la processada acostar-se a la seva excompanya en els pròxims dos anys i comunicar-s'hi per qualsevol mitjà o procediment durant un any i nou mesos. La resolució, feta pública ahir, indica que l'acusada, natural de Barakaldo (Biscaia), es troba en tràmits de separació matrimonial amb la seva parella, amb qui ha mantingut una relació sentimental durant 17 anys. Els fets provats de la sentència refereixen que, el 2 d'abril passat al matí, l'acusada va mantenir una discussió amb l'excompanya motivada per les diferències econòmiques que les enfronten a causa de la ruptura de la relació que existia entre ambdues i pel rebuig per part de la processada de les propostes de solució formulades per la perjudicada.

L'endemà, cap a les nou del vespre, l'acusada era al domicili familiar que ambdues tenien a la localitat cantàbrica de Bádames quan es reprengué la discussió registrada el dia anterior per les mateixes causes, en el curs de la qual la condemnada començà a insultar la seva parella i arribà a empènyer-la, agafar-la pel coll i copejar-la contra la paret. Com a conseqüència d'aquests fets, la denunciant va ser assistida mèdicament a les 21.51 hores del mateix dia i li diagnosticaren un eritema, erosions al coll i un traumatisme parietooccipital molt lleu. Tot això requerí, per a la seva salut, una primera assistència facultativa. Tardà dos dies a estar curada.

L'acusada ha negat que agredís la seva parella, encara que ha reconegut l'existència de diferències que s'han accentuat per la ruptura matrimonial, la situació econòmica i l'absència de recursos d'ambdues, cosa que els impedeix abandonar l'habitatge on convivien. Per aquest motiu, es veuen obligades a compartir-lo, i això és causa de topades.

Desprotegits/des per llei

En les relacions entre persones del mateix sexe no hi pot haver violència... en termes judicials. I és que, en cas de produir-s'hi, no serà definida com a violència de gènere ni tampoc emparada per cap llei concreta dins el sistema jurídic de l'Estat espanyol. El buit legal només es veu compensat dins l'il·lícit penal anomenat genèricament violència domèstica, que estableix condemnes per "violència exercida tant per un home com per una dona sobre qualsevol persona enumerada en l'article 173.2 (que hagi estat la seva cònjuge o estigui lligat a ell/a per una anàloga relació d'afectivitat). Tanmateix, a efectes pràctics i segons les denúncies de diversos col·lectius, les condemnes no es fan efectives. El pitjor de tot arriba quan la parella és composta per dos homes. És violència de gènere? Domèstica? Les lleis no van a l'uníson amb els avanços socials. O és que la societat no ha avançat tant?