Una energia ecològicament i econòmicament costosa, perillosa per al medi ambient. Alhora, gasísticament neta i indubtablement productiva. El debat es reobre entorn de la disjuntiva entre el tancament o la prolongació de l'explotació de la central de Garoña. El Govern central és qui té a les mans aquesta decisió i, de moment, el líder socialista sembla no tenir la resposta. La lectura d'aquest posicionament, a favor o en contra, s'ha de fer en clau política i així la resposta potser no anirà de la mà del projecte ideològic defensat pel Partit Socialista Obrer Espanyol.
Garoña, central nuclear de primera generació, funciona amb un reactor d'urani i fou inaugurada el 1971. En aquest sentit, els activistes de Greenpeace fa anys que alerten que la seva degradació estructural podria provocar filtracions tòxiques, molt perilloses per al seu entorn. La seva activitat, no obstant això, és prevista fins al 2011.
D'una banda, el Consell de Seguretat Nuclear avala la renovació del permís d'explotació per a deu anys més.
Per part seva, la promesa electoral de Zapatero es posicionava en contra d'aquesta opinió: "Es realitzarà el tancament ordenat de les centrals segons compleixin la seva vida útil, sempre que quedi garantida la suficiència del subministrament als ciutadans i a les empreses". Tot i que la segona part deixa oberta una possibilitat, l'objectiu era clar: una reducció de l'ús d'energia nuclear.
En aquesta situació, és comprensible que aquesta ambivalència i ambigüitat mostrades per Zapatero hagin provocat crítiques i pressions des de tots els bàndols: polítics, activistes i empresarials. Mariano Rajoy el titllà d'incoherent, IU li demanà que tancàs aquesta incertesa i alhora criticà que Iberdrola utilitzi els treballadors com a "escuts per evitar el tancament" i, finalment, Greenpeace denuncià que es fes "la vista grossa" amb aquesta central. Difícil cruïlla entre principis i interessos.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.