Un dia després dels comicis europeus i en un context de valoracions, són moltes les mirades que se centren en el partit encapçalat per l'exmilitant socialista Rosa Díez. Unión, Progreso y Democracia, constituït com a formació política l'any 2007 per l'exdirigent del PSOE i pel filòsof i escriptor Fernando Savater, ha estat la gran sorpresa d'unes eleccions marcades per l'abstenció, el bipartidisme i la pèrdua de confiança en l'esquerra institucional.
Així, a l'Estat espanyol no ha sortit beneficiat només el conservadorisme tradicional (com és el cas d'altres països de la Unió), sinó que també hi ha sortit aquest partit, que es defineix a si mateix com una "alternativa ni d'esquerres ni de dretes".
Es tracta d'una afirmació almenys curiosa, venint d'una política coneguda pel seu extrem nacionalisme espanyolista i explícita aversió a qualsevol expressió política que defensi drets lingüístics o territorials propis dins l'Estat espanyol. El seu transfuguisme del Partit Socialista, un manifest electoral confús i les diverses sortides a la palestra en temes, com el Manifiesto por la lengua común, li han merescut la consideració de diversos analistes polítics que defensen que el seu ha estat un viratge cap a l'extremisme dretà.
En el moment del seu naixement, molts varen identificar el nou partit de Díez amb la de Ciutadans, d'Albert Rivera. El posicionament lingüístic els apropava, però l'exsocialista anà més enllà i en la seva croada personal amb el president Zapatero aprofundí amb ferotges crítiques a la política social de l'Executiu, les mesures sobre immigració i, darrerament, la crisi econòmica. En paraules de Vargas Llosa en la presentació oficial del partit, ara fa devers dos anys, les pretensions del grup passaven per convertir-se en "aquell dic que contingués els nacionalismes que soscaven l'esperit de la Transició".
I en aquesta direcció han avançat i han aconseguit que el discurs arribi al fons d'un electorat convençut per aquests arguments dels que criminalitzen un enemic comú que "trenca Espanya", personalitzat en el poble català i, especialment, en el basc. I no li ha anat malament, ja que ha superat els resultats de les eleccions generals de 2008 (303.535 vots, un 1%), ha fregat els 500.000 sufragis i ha obtingut un escó al Parlament Europeu. Tercera força a 32 comunitats autònomes, entre les quals hi ha Madrid, Lleó, Burgos i Cantàbria, la formació treu pit i es declara com a resposta al "corrupte sistema bipartidista".
Mediàtica com n'hi ha, no deixa indiferent amb aquesta capacitat ‘democràtica' d'oscil·lar entre la centreesquerra i la dreta més reaccionària. I aquí potser hi ha la resposta al seu triomf, l'ús arbitrari del populisme, la recerca de la polèmica a qualsevol preu i l'explotació de la política de carrer. "Ni de dretes ni d'esquerres". S'estableix així Diez com una mena de clarivident, per sobre del bé i del mal. I sorprèn com ha aconseguit encisar els milers i milers d'electors que dipositaren aquesta papereta, sentint-se, en certa manera, "revolucionaris".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sentiu la "Brunete mediatica" de Madrid amb la seva permanent denuncia del "xantatge" dels partits nacionalistes i que tenen mes força del nombre de votans que representan. Aixo de fer de frontissa o els hi agrada. Ara amb aquest fenomen nou a la politica espanyola com es UPyD estan encantas i cofois. Ara l´UPyD votada majoriatriament a Madrid no representa cap dels problemas dels partits nacionalistes encara que tambe aspiraran a fer de frontisse.Aquest es un partit nacionaliste espanyol i per lo tan no representa cap perill pel sistema
A na Dies li passarà com a en Ruiz Mateos, en Gil y Gil i altres populistes. Aviat es rossegarà per la pols del seu verbalisme fascistitzant.