El Consell de Ministres ahir va aprovar l’avantprojecte de Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs i salut sexual i reproductiva que contempla l’avortament lliure fins a la setmana 14 i fins i tot la 22 en cas de risc de la vida o salut de la dona o anomalies greus del fetus. La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, assegurà que les paraules “drets, garanties, seguretat i respecte” defineixen aquest avantprojecte, que pretén “salvaguardar la dignitat de les dones”. Amb ella, la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, també afirmà que l’avantprojecte és “el més equilibrat possible” i es troba “en línia amb la majoria dels països del nostre entorn”.
Aquesta reforma situa en els 16 anys la majoria d’edat per decidir sobre la interrupció voluntària de l’embaràs, la qual cosa segons Aído, tracta de donar coherència al marc jurídic i evitar intervencions clandestines. Fins a la 14a setmana de gestació, la dona podrà interrompre l’embaràs lliurement, sempre que hagi rebut informació sobre els seus drets i els ajuts que pot disposar si decideix continuar la gestació. De manera excepcional, fins a la vint-i-dosena setmana la dona podrà avortar si estigués en risc la vida o la salut de l’embarassada o si el fetus tingués anomalies greus.
La Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) serà una prestació pública i gratuïta i l’Estat vetlarà pel seu compliment a totes les comunitats autònomes a través de l’Alta Inspecció Sanitària. Quan es va conèixer la notícia, la Federació de Dones Progressistes va felicitar el Govern “pel canvi històric” que suposa aquesta llei amb la qual la interrupció voluntària de l’embaràs “passa a considerar-se un dret jurídicament exigible i deixa de ser una concessió de l’Estat tutelada per tercers”, ha argumentat la seva presidenta, Yolanda Besteiro. Per altra banda, Francisca García, representant de les clíniques acreditades, assenyalà que “és molt important” que la dona pugui decidir sobre un embaràs que no desitja i detallà que aquesta llei “no obliga ningú, sinó que garanteix que l’avortament es faci “en unes condicions sanitàries bones”.
També en aquesta línia es mostrà Izquierda Unida, qui en veu de Gaspar Llamazares assegurà que “no entén que existeixi un rebuig” a la nova llei, en la qual es posa la decisió a les mans de les dones, els donen garanties jurídiques i legals i s’incorpora la interrupció voluntària de l’embaràs a la sanitat pública”. Però sí, aquest rebuig existeix, clarament representat pel sector sociopolític més conservador. Així, Soraya Sáenz de Santamaría, portaveu del PP al Congrés, va criticar que amb aquesta reforma es trasllada “a la societat, i en especial a les més joves, que l’avortament és un mètode anticonceptiu més.”
Per part seva, el Fòrum de la Família va denunciar que aquest avantprojecte “respon a una obsessió patològica del Govern”. Per completar el cercle, la plataforma Hazteoir.org el va considerar “masclista” ja que deixa les dones més soles amb el seu embaràs. Ara bé, la cirereta vingué des de la secretaria general de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), que va emetre un comunicat en què afirma que “l’avortament amb píndola també és un crim”.
I Madrid, a la seva
I és que després de l’anunci sobre la dispensió de la píndola de l’endemà, també realitzat pel Ministeri d’Igualtat, la reforma de la llei arriba en el moment just. En aquest sentit, ahir, Madrid aprofità per anunciar que els centres d’atenció sanitària de la comunitat continuaran dispensant la postcoital amb recepta i gratis, tot i l’autorització del Govern central perquè aquest medicament pugui ser subministrat a les farmàcies sense prescripció mèdica, segons indicà Alberto Ruiz-Gallardón.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquest gobierno central ha arribat a un grau d'estupidesa màxima. Per començar, aquesta llei posa una excepció a la "majoria d'edat", que normalment seria de 18 anys. I lo de la píndola del dia després ja no té nom: els metges ho desaconsellen, pels efectes secundaris que pugui tenir, i el govern no en fa ni punyetero cas. Qualcú s'ha demanat per què serveix aquest Ministeri (o misteri) d'Igualtat? I en Llamazares pixant fora de test, com de costum. I mentres tant, amb els nostros imposts, haurem de pagar aquesta píndola (quan hi ha medicaments més necessaris no subvencionats), i altres beneitures que s'els ha acudit als del gobierno (per exemple, haurem de subvencionar la compra de cotxos, quan fins ara s'havia considerat un article de luxe). País de locos.
D'acord amb en francesc: aquí donam per suposades moltes coses que no hi haurien d'estar. La primera ¿perquè el pare no pot dir la seva?. La segona ¿és aquesta una llei per gent madura i responsable o una llei per idiotes? la resposta es clara, està feta pels/les idiotes. ¿Perquè ho hem de pagar tots?
No vull semblar reaccionari, dit això he d'afegir que la llei no m'agrada. Admet que tal volta sigui el mal menor, de cap forma però pot considerarse una llei bona. La formació de la persona incloent la sexualitat con un fonament de la relació queda pulveritzada. Aquí del que es tracta es de facilitar l'esmena a l'error d'una sexualitat irresponsable. Per res es parla de l'orígen d'aquesta irresponsabilitat que suposa el vertader problema del qual parlam. Resta veure si jo podré objectar a l'hora de pagar els meus imposts, la qüestió es la següent: He de pagar per obligació l'avortament d'adolescents irresponsables? Senzillament no ho entenc, La joveneta pot exercir el seu dret a la sexualitat de la forma en que vulgui... i si hi ha conseqüències ho pagam entre tots. Repetesc, no ho entenc. Per la meteixa regla de tres no cal estudiar, si a l'hora de cercar feina me demanen titulació que la pagui la Consellería d'Educació perquè es clar que jo, encara que sigui un gandul i hagui tudat el temps de formació, tenc dret a una feina. Estam ben bojos. Altra políticament incorrecte: Si el pare vol tenir el seu fill, tot i que sigui un adolescent.... ¿pot dir la seva? la resposta es clara ¡NO!. sí, la resposta es clara i la pròxima pregunta inevitable. ¿PERQUÈ?