Tardà continua la seva croada particular contra la Casa Reial. Ahir, el diputat d’ERC denuncià de nou el tracte preferent del qual gaudeix el rei Joan Carles i la seva família, fet que suposa, al seu parer, un "forat democràtic". Ahir, el diputat d’ERC en el Congrés, acompanyat per la secretària de Política Internacional d’ERC, Marta Rovira, formalitzava davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg la denúncia contra l’Estat per la seva "opacitat" per vetar preguntes entorn de la Casa Reial. En un comunicat, ERC va justificar que la seva demanda pretén respondre a la "negativa" de la Taula del Congrés, amb l’aval del Tribunal Constitucional (TC), a tramitar preguntes i iniciatives parlamentàries sobre els monarques.
La denúncia queda així fonamentada en la "vulneració del dret a un procés equitatiu" previst al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Tardà va opinar que, amb aquesta document, ERC "aconsegueix posar damunt la taula el primer gran debat sobre l’opacitat del funcionament de l’Administració monàrquica".
Precedents
El diputat independentista va presentar l’abril de 2007 un centenar de preguntes al Govern entorn de la fiscalitat, l’ús de patrimoni públic, els ingressos atípics i les competència lingüística de la Casa Reial, entre altres matèries. També va mostrar una proposició no de llei per ser debatuda a la Cambra baixa per instar el Govern a presentar la liquidació pressupostària de la Casa Reial el primer trimestre de cada any. Però la Mesa del Congrés, que en aquell moment presidia Manuel Marín, no va admetre a tràmit cap de les iniciatives sobre la Monarquia amb els vots de PSOE, PP i CiU, ja que argumentà la condició d’inviolable i no subjecte a responsabilitat que la Constitució espanyola dóna al rei. Tardà va tornar a presentar les mateixes iniciatives a la Mesa del Congrés, que les va tornar a rebutjar, per la qual cosa el diputat republicà demanar empara al TC, que tampoc no va admetre a tràmit la demanda, tot i que el magistrat Pablo Pérez Tremps es va desmarcar d’aquesta decisió.
"Amb aquesta acció s’ha demostrat que és possible des de la coherència i la perseverança acabar amb la gran hipocresia i la gran mentida consolidada des de la transició de voler fer creure que no és possible qüestionar des de la democràcia i la modernitat les grans trampes heretades des de la transició", digué. A més a més, va deplorar que els partits que han "legitimat el postfranquisme" hagin optat per "hipotecar la radicalitat democràtica" en favor del manteniment de l’statu quo que "el republicanisme català mai ha legitimat".
Ara, a esperar sis mesos
En un termini de 6 mesos, ERC sabrà si el Tribunal admet a tràmit la demanda o bé si la desestima, tot i que Tardà s’ha mostrat optimista respecte als resultats de la iniciativa. "Crec que ens en sortirem", expressà, perquè "és evident que avui dia no es poden posar frens a la democràcia i a la transparència".I és que segons el diputat d’ERC, el fonament jurídic de la demanda "fa pensar que la iniciativa té tota la viabilitat’ perquè "el que passa a l’Estat no passa a cap altra monarquia parlamentària europea".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.