“L'exgrapo diu ara la veritat pels beneficis penitenciaris”

Aquesta és l’angoixa amb la qual han de conviure, 14 anys després, els familiars de Cordón: no saber on es troba el cos, sense vida, del seu marit. O del seu pare, en el cas de Carmen Cordón (Saragossa, 1967).

Carmen, que resideix a Palma des de fa vuit anys, estudià periodisme a la Universitat Complutense de Madrid i d’aquests coneixements s’ha servit per escriure una crònica novel·lada de la història del seu pare. "Hi ha hagut tants de rumors i tergiversació, que havia d’escriure aquest relat", confessa Carmen. "Jo no puc obligar-los a dir la veritat, però sí que puc escriure-la", diu, feliç.

Allò que l’ha conduïda a l’acció és la seva maternitat. "Ara tenc tres fills i no vull que s’apropin a la història del seu avi amb informacions falses", reconeix. "I tot i que no sabia si algú el voldria publicar, jo em vaig decidir a escriure la història, ni que sigui per fer-ne un tiratge de 500 exemplars i distribuir-los entre família i amics".

El resultat és Historia de un secuestro (Temas de Hoy, 2009), un conjunt de cròniques i sentiments que començaren el 27 de juny de 1995 i que encara ara no han acabat. El membre del Grapo Fernando Silva Sande ha confessat a la Guàrdia Civil on enterraren el cadàver de l’empresari. És en un bosc del sud de França, en una àrea localitzada entre Tolosa i Bordeus. Efectius de la Guàrdia Civil l’han cercat durant tot l’hivern, encara que les dificultats climatològiques han endarrerit el resultat de l’operació.

"De tota manera, la investigació es reprendrà ràpidament", assegura la filla de Publio Cordón. Els motius? "Per una part, comença el bon temps. A més a més, la Policia ha duit des de Galícia unes màquines detectores específiques per treballar sobre el terreny".

I, evidentment, disposen de mapes topogràfics de l’any 1995. "La veritat és que l’orografia del bosc també ha canviat molt des d’aleshores", reconeix Carmen Cordón. Són aquests els motius que fan que es consideri "optimista".

La intenció de la família no només és tenir a les mans, a la fi, el cos del seu parent. "També volem reobrir el cas judicial contra el camarada Arenas i la seva companya sentimental", assegura, "que són finalment els responsables superiors d’aquell assassinat". Fins i tot Fernando Silva Sande, el grapo penedit, els ha assenyalat com els líders del grup armat. "Realment, Silva està fent tot allò possible per aconseguir beneficis presidiaris", explica l’escriptora. "Es va penedir públicament dels seus actes, va sortir dels Grapo i ha col·laborat amb la Policia", precisa.

Però, i si aquesta fos una pista falsa més? "Tenc la convicció que diu la veritat, perquè la Guàrdia Civil ja li va dir que si no trobaven el cos, no li afluixarien les condicions penitenciàries".

Tot i que transcendí que la família havia pagat 400 milions de rescat, el cos del romano, com els Grapo anomenaven internament l’empresari, no aparegué. I no ha aparegut, en part, "per la deixadesa de l’aleshores ministre de l’Interior, Juan Alberto Belloch", que, quina casualitat, també és de Saragossa. "Encara més: la seva família i la nostra es coneixien!", afirma Carmen.

Avui, la percepció de Cordón és de desprotecció. "Mai no es prengueren el segrest seriosament. Està clar que hi ha víctimes de segona. I és que al Govern espanyol no l’interessava l’existència de dos grups terroristes al mateix temps". Aquestes són les darreres paraules de Carmen Cordón, que revelen més d’allò que pareix. Per exemple, que ha escrit el llibre per passar comptes. Ara bé, amb paraules.