AgènciesCadis24/03/09 0:00
TW
0

Kosovo continua en el punt de mira. Ahir, la ministra de Defensa, Carme Chacón, va manifestar que la decisió de retirar les tropes de Kosovo és "inamovible" i va assegurar que es tracta d’una determinació "de tot el Govern d’Espanya", a més d’assenyalar que allò correcte és que primer se n’assabentin les mateixes tropes. Per part seva, el ministre d’Assumptes Exteriors, Miguel Angel Moratinos, va afirmar que "coneixia" la decisió de retirar les tropes de Kosovo perquè es va adoptar en el marc del Govern i va negar que existeixin "divergències" entre el seu departament i el de Defensa. En roda de premsa dut aa terme a Rota (Cadis), la primera que ofereix en solitari com a titular de Defensa des que va assumir el càrrec l’abril de 2008, Chacón va explicar que sobre el territori de Kosovo hi ha dues operacions, de les quals una és anterior a la declaració "unilateral" d’independència i l’altra hi és posterior.

Així mateix, va aclarir que l’Estat espanyol "no participarà en cap cas" en l’operació posterior perquè no va reconèixer Kosovo com un estat independent. La ministra va insistir que la determinació és "de tot el Govern d’Espanya" i que es farà "de manera escalonada" i en coordinació amb els aliats. A més, s’atendrà a una planificació "basada en la responsabilitat i la solidaritat", motiu pel qual es va decidir mantenir la presència espanyola fins i tot un any després de la declaració d’independència de Kosovo, que Espanya no reconeix", va reiterar.  La missió de l’Estat, va dir, es basava en la "garantia d’un nivell de seguretat que permetés la tornada a casa seva dels desplaçats i refugiats, en l’assegurança de la llibertat de moviments a tot el territori i la protecció de les minories religioses i ètniques".

La decisió de retirar les tropes ara obeeix, segons Chacón, a "les necessitats operatives i de planejament de les Forces Armades". El procés contempla diferents fases. La primera, de planejament, comporta "tasques inherents a la transferència de comeses i la transferència d’instal·lacions". Alhora, es realitzarà "un estudi logístic i de detall dels suports necessaris per al replegament", així com el disseny de la unitat responsable de la recollida dels materials. Més tard, es durà a terme la fase de cessació de responsabilitats, de transferència d’autoritat i, a la vegada, de "replegament del gruix de la força". Aquesta etapa serà iniciada pel contingent que rellevarà l’actual "a començament de maig".

Primer aniversari

El Govern de Kosovo va demanar ahir al Consell de Seguretat de l’ONU que posi fi a la missió de l’organisme (UNMIK) que des de 1999 és responsable d’administrar el territori balcànic en nom de la comunitat internacional. El ministre d’Exteriors kosovar, Skender Hyseni, afirmà així en una reunió del màxim òrgan de l’ONU que la presència d’UNMIK ja no era necessària després de complir-se el primer aniversari de la declaració unilateral d’independència de la província sèrbia.

Més crítiques

Mentrestant, a l’escena política continuaven plovent les crítiques a la ministra. El president del PP, Mariano Rajoy, va afirmar que l’"espectacle" del Govern d’Espanya en els darrers dies, "amb l’abandonament o no de les tropes espanyoles a Kosovo no és propi d’un Govern simplement normal". "Fa la sensació que el Govern de Zapatero encara no ha après a governar i això és, sense dubte, d’una enorme gravetat", recalcà. Per part seva, la secretària d’Organització del PSOE, Leire Pajín, va denunciar "l’esquizofrènia" del PP "a l’hora de fer oposició", ja que han criticat l’anunci de retirada de les tropes espanyoles de Kosovo, malgrat que van exigir el Govern que les replegàs "de manera immediata" després que la província sèrbia anunciàs la seva independència.

També el diputat d’Esquerra Unida en el Congrés i portaveu del grup d’ERC-IU-ICV en la Comissió de Defensa, Gaspar Llamazares, entrà en la discussió, i considerà que la retirada de les tropes espanyoles desplegades a Kosovo és "una bona decisió", a més de "gestionada de manera matussera i atropellada". Tanmateix, assegurà, en principi, que no veia motius per forçar la compareixença del president del Govern, com reclama el PP.