TW
0

Vicenç Ferrer, fundador de l’ONG que porta el seu nom, es troba hospitalitzat en estat crític en un hospital de la regió índia d’Anantapur, on fa més de 55 anys que viu i treballa, després d’haver sofrit una embòlia.

Ferrer (Barcelona, 1920), que segons els metges que l’atenen ha patit "un accident vascular cerebral", està ingressat des de divendres en un centre hospitalari de l’estat indi d’Andhra Pradesh en estat crític, però estable.

Segons ha explicat el seu fill Montxo, "es troba inconscient". "Els metges li han detectat moviment a la part esquerra del cos, però no a la part dreta. Encara que hi ha possibilitats de recuperació, caldrà esperar 72 hores".

Vicenç Ferrer arribà a l’Índia com a missioner jesuïta, el 1952, per completar la seva formació espiritual, però allà decidí que dedicaria la resta de la vida a treballar per eradicar el sofriment dels més pobres del país.

Tanmateix, aquesta tasca generà suspicàcies entre els sectors dirigents indis, que el 1968 ordenaren la seva expulsió del país, tot i les protestes de camperols, intel·lectuals, polítics i diferents líders.

No obstant això, Ferrer tornà a l’Índia un any després i s’instal·là a Anantapur, un dels districtes més degradats del país, per continuar la lluita pels desfavorits.

Aquell mateix any, abandonà la Companyia de Jesús i creà, amb l’ajuda de qui es convertiria en la seva dona, la periodista anglesa Anne Perry, la Fundació Vicenç Ferrer.

Des de llavors, ha fet feina d’una manera incansable per millorar les condicions de vida d’algunes de les comunitats més discriminades dins el sistema de castes hindú: els "dàlits" o intocables, els grups tribals i les backward castes.

Ferrer ha rebut nombroses distincions, com ara el premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia, que li concediren l’any 1998.