Estratègia a Euskal Herria

Otegi féu aquestes declaracions en una compareixença pública a Donostia, en què va estar acompanyat per diversos representants de l’esquerra abertzale com Tasio Erkizia, Rafa Díez i Ainhoa Etxaide (LAB), Nekane Erauskin (EHAK) i Mariné Pueyo (ANB), entre d’altres. En la seva intervenció manifestà que tant les eleccions de l’1 de març com el Parlament que es formarà en funció dels resultats electorals són "antidemocràtics" i va reiterar que el País Basc és "l’únic espai geogràfic, polític i institucional a tot Europa" on "les institucions elegides mitjançant eleccions no representen la voluntat popular".

"Si abans teníem un marc jurídic polític esgotat, ara tenim, a més, dos parlaments antidemocràtics que pretenen continuar gestionant un marc que manca ja de recorregut estratègic a Euskal Herria", va insistir Otegi. "Des del nostre punt de vista, això exigeix una estratègia independentista eficaç que permeti construir allò que demanda la majoria popular del nostre país", va assegurar el dirigent. Destacà en aquest sentit la força d’una "esquerra independentista que ha tornat a demostrar la seva capacitat de mobilització, de motivar l’electorat i la seva capacitat de resistència".

Crítiques

Dins del "procés antidemocràtic", el dirigent abertzale no oblidà criticar alguns dels protagonistes del xou electoral. Pel que fa al PNB, considerà que han renunciat expressament a construir un estat, ja que "es fixen com a objectiu ser una força regional dins de les regles del joc de l’Estat espanyol". Quant al PSE, opina que només "cerca el seu Lizarra constitucional amb el PP (...), governar contra la majoria i que aquesta recepta política li funcioni amb la repressió".

Amagarà la carpeta blava un nou Anoeta?

L’esquerra abertzale ha mantingut un calculat silenci des d’aquell diumenge 1 de març. Fins ahir. Un temps prudencial al qual, aparentment, haurien realitzat una reflexió interna per analitzar uns resultats electorals "de resistència" i per tornar a agafar iniciativa política. En aquest cas, per dos motius. Allò més cridaner és que, a la fi, Arnaldo Otegi torna a excercir de portaveu oficial de Batasuna. Una aparició que podria confirmar la idea que Otegi (i el seu pragmatisme) recupera el protagonisme i el lideratge perdut. Precisament, en un moment en què el PSE governarà a Gasteiz i el PNB quedarà fora de lloc.

El fet que fos envoltat pels caps visibles d’EHAK, ANB, l’antiga Herri Batasuna, el sindicat LAB i joves cares de Segi apunten a una escenificació d’unitat darrere el seu discurs. I quin és? Perquè si l’estètica és ben important en aquesta ocasió, no ho és menys el fons argumental. Otegi, ahir, proposà obertament la configuració d’un pol sobiranista. Abans era una idea no explicitada i que tenia Eusko Alkartasuna per company de viatge. No debades, és reconeguda l’amistat que uneix Otegi i el president d’EA, Unai Ziarreta.

L’escenari, però, trontollà l’1-M. Que EA ha de formar part del pol és indubtable. Però Aralar, abans convidat de pedra, hi demanarà ara el seu protagonisme. L’esquerra abertzale, idò, crida a la unitat sobiranista sense el PNB. Tota una aposta estratègica a l’altura de les grans ocasions, com ho fou Lizarra, Anoeta i l’autonomia a quatre (sense Iparralde), oferida a les converses de Loiola. Ara bé. No resulta estrany que, en plena tornada d’Otegi i triomf dels socialistes, Batasuna camini cap a un programa maximalista? I qui pot confirmar que el fil de comunicació amb el PSE, realment, s’hagi trencat mai?