TW
0

Cinc anys després, Madrid va retre ahir el seu particular homenatge a les víctimes de l’11-M, una vegada més, marcada per aspectes polítics totalment inadequats. Enmig de l’estira-i-arronsa dels polítics madrilenys, les associacions de víctimes demanaren un acte institucional unificat. Durant cinc minuts, a la plaça del Sol, l’Executiu autonòmic madrileny va recordar les víctimes dels atemptats. El Rèquiem de Mozart i l’ofrena d’una corona de flors marcaren un acte en el qual no assistiren els socialistes com a protesta per la decisió unilateral de tancament de la comissió d’investigació sobre la presumpta trama d’espionatge en la comunitat de Madrid. Aquesta absència va causar la polèmica i va ser qualificada com un error i "un lleig a les víctimes" de l’atemptat per part dels populars.

Així doncs, el fet fou titllat pel número 2 de la presidenta i el portaveu del seu Govern autonòmic, Ignacio González, com una "errada". I és que segons González, es tractà d’un acte "per sobre de les discrepàncies polítiques" i amb l’únic objectiu de "recordar la matança i donar suport als familiars i a les víctimes". De la seva banda, el secretari general del Partit Socialista Madrileny, Tomás Gómez, va defensar la seva posició ja que és una resposta a la "falta de respecte institucional" demostrat per Esperanza Aguirre. "Boicotejarem tots els actes d’Esperanza Aguirre", reiterà Gómez. Per altra banda, la portaveu socialista en l’Assemblea de Madrid, Maru Menéndez, es manifestà en aquest sentit i va destacar que no assistiren a l’homenatge perquè no són la "comparsa" de la presidenta autonòmica.

A més, va assegurar que ells "mai no han vilipendiat" les víctimes com, segons el seu parer, sí van fer els populars quan entraven a la comissió d’investigació en el Congrés dels Diputats. De qualsevol manera, el secretari general del Partit Socialista madrileny, Tomás Gómez, sí que va participar en un acte en memòria de l’atemptat de l’11 de març de 2004, organitzat pels sindicats, i va assegurar que dins el seu cor hi ha el record "de les víctimes i els seus familiars".

Altres actes

Tot i l’enrenou polític, diversos actes sí van recordar les 192 persones que van perdre la vida aquell dia. Durant el migdia, al voltant de tres-centes persones es van congregar al parc madrileny del Retiro per participar en l’ofrena floral i celebrar el V Dia europeu en record de les víctimes del terrorisme. D’altra banda, aquesta jornada també va estar marcada per les peticions de les associacions de víctimes que els partits polítics s’uneixin en un acte institucional. En la congregació del Retiro, de poc més de quinze minuts i organitzada per la Xarxa Europea de Víctimes del Terrorisme, víctimes i familiars van fer una marxa pel bosc que recorda els morts, envoltats d’aplaudiments de solidaritat dels assistents.

Mentrestant, joves voluntaris van lliurar xapes i roses blanques als ciutadans reunits. Després d’aquest passeig, la vicepresidenta de l’Associació Víctimes del Terrorisme (AVT), Angeles Pedraza, va reclamar "veritat, memòria, dignitat i justícia" per a totes les víctimes del terrorisme. "La societat europea no vol tolerar ni emparar aquests comportaments i, per això, sóm aquí per dir amb una única veu que les víctimes europees tenim un objectiu irrenunciable compartit", va assenyalar en el comunicat.

En un altre instant, més d’un centenar de víctimes dels atemptats contra els trens de rodalies de Madrid fa cinc anys es van reunir al carrer Téllez en un acte organitzat per l’Associació 11-M Afectats pel Terrorisme. Fou allà on la presidenta de l’Associació, Pilar Manjón, va assegurar que "l’abraçada solidària fa que es treguin forces d’on no n’hi ha per sortir endavant, per cercar Justícia, per quedar-nos amb el millor del gènere humà i per oblidar-nos de les mentides interessades". D’aquests actes sorgiren algunes reivindicacions. Així mateix, les associacions de víctimes del terrorisme denunciaren la manca d’un acte institucional al qual assistissin alts representants de l’Estat i totes les forces polítiques, amb l’objectiu d’escenificar la unitat dels partits davant el terrorisme, tal com havia estat tradició des de l’any 2004.