La Fiscalia Anticorrupció contestà al jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón que la investigació de l’operació Gürtel correspon als tribunals superiors de Madrid i de València. D’aquesta manera admet que no troba indicis contra parlamentaris estatals del PP. Mentrestant, el jutge Garzón deixà en llibertat sense mesures cautelars l’exbatle de Majadahonda, Guillermo Ortega, després de prendre-li declaració una hora. De la seva banda, el seu homòleg de Boadilla, Arturo González Panero, es negà a declarar fins a conèixer quin serà el tribunal que investigarà la causa, per la qual cosa el jutge li imposà compareixences setmanals. La Fiscalia rebutja que el cas correspongui al Tribunal Suprem, una qüestió sobre la qual va ser preguntada de manera expressa per Garzón dia 25 de febrer.
El magistrat assenyalà en una providència que els darrers informes policials apuntaven a casos d’aforats estatals, per la qual cosa la causa s’hauria d’elevar a l’Alt Tribunal. En una escarida nota de premsa remesa avui pel gabinet de premsa de la Fiscalia General de l’Estat, Anticorrupció ni tan sols no esmenta el Tribunal Suprem. Simplement assenyala que, "al seu informe, la Fiscalia Anticorrupció es ratifica en les conclusions a les quals arribà el seu anterior informe, en què se sol·licitava, com a conseqüència, l’elevació d’exposició raonada tant al Tribunal Superior de la Comunitat de Madrid com al de la Comunitat Valenciana".
Afegeix que la remissió de la causa als dos TSJ esmentats es realitzarà "sense perjudici que pugui continuar al jutjat la instrucció de la causa, fins i tot quan es resolgui la competència pels òrgans judicials competents", conclou la nota. Per aquest motiu, es pot resumir que el Ministeri Públic no troba indicis suficients per implicar en la trama parlamentaris estatals del PP. El dia en què Garzón elevà la seva petició a Anticorrupció, diferents mitjans apuntaren que els possibles aforats serien el tresorer del PP, Luis Bárcenas, i l’eurodiputat del mateix partit Gerardo Galeote. Per part seva, Garzón negà "rotundament", a través del gabinet de premsa de l’Audiència Nacional, que un altre dels possibles aforats fos el diputat Esteban González Pons, tal com s’assenyalava en altres publicacions.
Tanmateix, el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón finalitzarà avui els interrogatoris que ha realitzat als 37 imputats en el denominat cas Gürtel amb la presa de declaració a set persones més, entre les quals es troba el mallorquí Pau Collado, exdirector gerent de la Fundació Balears Sostenible. Tal com recordà la Fiscalia, fins al moment que s’inhibeixi la causa a favor dels tribunals competents, Garzón pot continuar realitzant diligències, d’acord amb el que estableix l’article 25 de la Llei d’enjudiciament criminal. El president del PP, Mariano Rajoy, demanà que el jutge Baltasar Garzón se n’inhibeixi i es preguntà si les persones que han sortit als diaris se’ls rescabalarà el dany causat" en honor seu".
Pugna per presidir l’Audiència Nacional
Els jutges centrals d’instrucció de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón i Ismael Moreno, varen presentar la seva candidatura a la presidència d’aquest organisme judicial, que va quedar vacant després del nomenament de Carlos Dívar al capdavant del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ara, aquests dos magistrats hi aspiren al costat de dos jutges més. Ambdós s’hauran de sotmetre a una entrevista davant dels vocals que formen la comissió encarregada d’aquest tipus de funcions. Prèviament, també sonà com a possible substitut del president de l’Audiència Nacional el cap de la sala Penal, Javier Gómez Bermúdez, tot i que ara sembla haver-ne quedat descartat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.