Galícia i Euskadi, a les urnes

A Galícia, per una part, són els socialistes (amb el BNG) els que han de defensar la seva hegemonia a l’hórreo, malnom que rep el Parlament gallec.

Així, un arrogant Partit Popular assetja la majoria del bipartit, crescut moralment gràcies a la dimissió del ministre Bermejo. I les enquestes, si bé amb prudència, han traduït aquesta eufòria en un escó més (fins als desitjats 38, clau de la majoria absoluta).

En canvi, la maquinària del Partit Socialista és a l’atac al País Basc. No tenen res a perdre, però el caramel que poden guanyar és ben dolç. Les possibilitats que Patxi López sigui el candidat més votat són nul·les, atesa la potència del PNB. Tanmateix, allò que sí és possible és una victòria del conjunt de les forces constitucionalistes, esdevingudes en segon i en tercer grup parlamentari amb més escons.

Segons el darrer baròmetre del CIS, fet públic a mitjan mes, el PNB d’Ibarretxe podria sumar entre 26 i 27 escons, davant els 29 actuals, ja que el PSE de Patxi López passaria de 18 a 26 diputats.

En cas de confirmar-se aquestes dades, el panorama polític del País Basc podria canviar substancialment a favor dels socialistes, que, de fet, només contemplen l’escenari de la victòria del seu candidat i el desallotjament dels nacionalistes d’Ajuria Enea.

En qualsevol cas, tots treballen amb el convenciment que les aliances postelectorals seran bàsiques en aquest vacil·lant context, fins i tot encara que no culminin en pactes de govern estables i es limitin a forjar suports puntuals a un govern en minoria, sigui del color que sigui.

El cas de Galícia és radicalment diferent i la majoria absoluta és fonamental perquè el PP recuperi el Govern de la Xunta, si no vol que continuï el bipartit colorista entre PSdeG i BNG.

I els il·legalitzats?

Per primera vegada, l’esquerra abertzale no tindrà representació a la Cambra, ja que les candidatures de la plataforma Demokrazia 3 Milioi (D3M) i del partit Askatasuna han estat anul·lades pel Tribunal Suprem, decisió posteriorment ratificada pel Tribunal Constitucional.

"Feixistes, torturadors, lladres...". Així qualificaren els candidats del PSE i PNB simpatitzants de l’esquerra abertzale que realitzaren pintades divendres de matinada en els cartells d’aquestes formacions que sí concorreran als comicis per formar part del Parlament basc.

L’exportaveu de Batasuna Arnaldo Otegi assegurava ahir que, davant "la imposició constitucional", avui "el vot il·legalitzat és una inversió, un vot d’or, per construir l’esperança de la majoria de la societat basca".

Per resumir, 1.776.006 ciutadans bascos i 2.646.872 gallecs faran ús avui del seu dret a vot per decidir,, sempre entre les opcions donades, quin polític els convé.