TW
0

Finalment, va cedir. El ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, va fer pública ahir la seva dimissió durant una compareixença davant la premsa a la seu del seu departament, en la qual no acceptà cap pregunta. El procés ha estat ràpid. De fet, pel que sembla es gestava des de la setmana passada i el titular de la cartera de Justícia ja té substitut: Francisco Caamaño, fins ara secretari d’Estat de les relacions amb les Corts. La dimissió de Bermejo es produeix després de l’escàndol polític que sorgí per la participació del ministre en una cacera al costat del jutge Baltasar Garzón, quan aquest estava instruint un sumari sobre presumpta corrupció que afecta membres del PP. Bermejo, que en les darreres hores havia rebut les crítiques de diversos líders socialistes, continuarà com a diputat. L’exministre assegurà que no va ocupar el càrrec per estar "aferrat al banc" i afegí que l’etapa com a titular de Justícia l’ha "buidat".

Les conseqüències de la ja famosa cacera han passat factura al ministre, que finalment presentà la seva dimissió perquè, segons va reconèixer a la roda de premsa, "anar-me’n és el millor que podia fer". "En el moment en què un percep que no és possible continuar en el servei en el nivell que un vol, ha de deixar el lloc a un altre. I això és el que faig per continuar treballant pel projecte socialista en el Congrés dels Diputats", va explicar el ja exministre de Justícia. Sense esmentar durant tota la compareixença la paraula cacera, el fins ahir titular de Justícia es va referir indirectament als fets i a l’ús que n’ha fet el Partit Popular: "No puc tolerar la utilització dels esdeveniments que tothom coneix contra els ideals del PSOE".

L’exministre va defensar que continua creient en el projecte de reforma de la justícia que ha intentat posar en marxa, en el qual té "una enorme il·lusió". Bermejo assegurà que estava "agraït" al president del Govern. "Sempre vaig lleuger d’equipatge, però me’n vaig amb un bagatge envejable", afirmà el ministre sortint, que en els darrers dies ja havia posat diverses vegades el seu càrrec a disposició del president de l’Executiu. L’entorn de Zapatero ja havia insinuat darrerament que la sortida de Bermejo era inevitable, si bé la idea del president era esperar la primera remodelació del Govern, que previsiblement es durà a terme a final d’any. Al marge de la cacera a Jaén, entre els problemes que més han desgastat el ministre destaca per sobre de tots la primera vaga de jutges de la història de la democràcia, secundada dimecres passat per aproximadament un terç de magistrats, segons el Consell General del Poder Judicial, i dos terços d’acord amb les dades de les associacions.

Malgrat rebre el suport públicament dels membres del Govern i del partit, com en la sessió de control de la setmana passada –en què el president, José Luis Rodríguez Zapatero, va respondre amb contundència i negativament a les peticions de cessació del ministre des de la bancada de l’oposició–, el president va estar visiblement distant de Bermejo en el Congrés, igual que el dia abans en el Senat. Fernández Bermejo es convertia així en el primer ministre dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero que s’ha vist obligat a dimitir per una important controvèrsia política i davant de la pressió de l’oposició, a la qual, en certa mesura, s’ha afegit la dels mateixos socialistes. Durant els dos mandats de Zapatero, només Bermejo i José Bono, llavors ministre de Defensa, han dimitit per motius que no estaven relacionats amb la renúncia al càrrec per haver de presentar-se a unes eleccions.

Bono va dimitir el 7 d’abril de 2006 i va al·legar que la decisió responia al seu desig d’abandonar l’"activitat política" i dedicar-se a la seva família. Per presentar-se com a candidats a unes eleccions, van renunciar als seus respectius càrrecs altres ministres com Juan Fernando López Aguilar, qui precisament va ser qui va cedir la cartera a Bermejo per aspirar a la presidència canària, i José Montilla, llavors titular d’Indústria, que ho va fer per presidir la Generalitat de Catalunya.

Allau de crítiques i alegria per la dimissió del ministre

La notícia sobre la dimissió del ministre de Justícia va ser en general ben rebuda des de tots els bàndols, judicials i polítics, fins i tot dins del seu propi partit. El suport incondicional que li va brindar tant el president del Govern com la resta dels seus companys socialistes la setmana passada en el Congrés tornà ahir un subtil i fred silenci per part de molts d’ells. El president del Govern, qui es va mantenir en silenci la major part de la jornada, decidí ahir horabaixa fer costat a la decisió del ministre i, tot i que admeté que "no era la seva intenció destituir-lo", va compartir que ho deixàs "per no crear més problemes al Govern".

Hores abans, la secretària d’Organització del PSOE, Leire Pajín, assegurà que "és un gest que l’honra" i va afegir: "Per cert, són les 14.25 i Rajoy encara no ha dimitit tot i els problemes del PP". De la seva banda, el vicepresident segon del Govern, Pedro Solbes, optà per agafar-se el tema a broma i afirmà amb ironia que el que més enveja de l’extitular de Justícia "és que és un exministre". Des del Partit Popular, mà executora de la campanya mediàtica contra el ministre, el president Mariano Rajoy va qualificar de "molt bona notícia" la dimissió "obligada" del ja exministre, perquè la seva etapa en el Govern havia estat "nefasta".

La secretària general del PP assegurà que això "és el mínim" que se’n podia esperar per "decència i respecte" a la ciutadania. Per part seva, les associacions de jutges van coincidir ahir a considerar "encertada" la decisió de presentar la seva dimissió com a ministre de Justícia, ja que, van argumentar, els seus dos anys de gestió han estat "un focus continu de problemes". Al nou titular de Justícia, Francisco Caamaño, totes les associacions li donen un marge de temps per adaptar-se al càrrec, però l’adverteixen que "no n’hi ha gaire", perquè les reivindicacions de la carrera judicial "són urgents", encara que reconeixen que ara les expectatives de solucions són majors.

Balears

Des de Palma, el degà Francisco Martínez Espinosa afirmà que "més enllà de la polèmica, el que importa és que el seu successor assumeixi les reivindicacions dels magistrats". El portaveu del PP a Balears considerà que el PSOE "ho ha forçat" en benefici de les autonòmiques. Tots contents llavors... Ara bé, els corruptes en prendran nota?