TW
0

Són dues les allargades ombres que han deixat el poble gallec a les fosques. Els afecta, i molt, la coincidència de data amb les eleccions autonòmiques basques, l’1 de març, fet que els resta importància mediàtica en el conjunt de l’Estat.

L’ombra del PP, però, que comença i acaba amb un personatge tan venerat com Manuel Fraga Iribarne, té sumida la dreta gallega en una herència de la qual no es desfà. Vet aquí la paradoxa: Fraga és, encara, un dels grans actius electorals del Partit Popular. Alhora, també és un gran revulsiu per als simpatitzants de l’esquerra, que voten en massa només de sentir la veu de l’antic dirigent franquista.

Què es pot fer, idò? El missatge que Núñez Feijó transmet cap a l’exterior és de suport a Fraga. Cap a l’interior, però, ja fa anys que deixà les coses clares, segons s’assegura pels passadissos del Parlament gallec.

Per què l’ombra de Fraga és tan allargada i amenaça d’empassar-se el candidat a president, Núñez Feijó? De fet, aquesta teoria no seria sostenible sense analitzar la demografia del poble gallec, un territori que ja no és eminentment rural. El vot que es diposita a les ciutats d’entre 100.000 i 400.000 habitants és d’un 71% per a l’esquerra (41% PSdG, 30% BNG) per tan sols un 30% per a la dreta gallega. També és cert que els percentatges de vot a la part forana afavoreixen el Partit Popular (53% dels vots als municipis de fins a 10.000 habitants). L’èxode rural propicià la consegüent concentració de vot a les ciutats. Vigo (427.082 habitants) i la Corunya (403.007) en són les més representatives, juntament amb les seves àrees metropolitanes.

Un altre handicap per als interessos del PP és la dissolució del sentiment fraguista entre la diàspora gallega. Cal recordar que el cens electoral de residents absents és del 14,5% (davant un 3,6% estatal). Un xifra molt elevada, sí, però que ja no actua unitàriament i en massa. El darrer viatge electoral del candidat Feijó a l’Argentina, la setmana passada, podria reflectir certa por i nerviosisme per perdre el suport de la fidel diàspora.

Des que Feijó ha tornat a Galícia, ha multiplicat les fotografies simbòliques (i casuals?) amb negres, indigents i les classes populars, perquè Feijó ha perdut el complex de pertànyer al PP. I aquesta és la seva arma letal.