“Em faig fàstic”

Les imatges de l'agressió de Sergi Xavier a una menor equatoriana al ferrocarril de Barcelona escandalitzaren l'opinió pública fa un any i mig. Ahir, el jove s'asseia a la banqueta i assegurà que no es recorda dels fets. El fiscal demana per a ell tres anys de presó

TW
0

Sergi Xavier M.M., l’acusat de l’agressió racista a una menor equatoriana en els Ferrocarrils de la Generalitat, assegurà ahir que no recorda els fets perquè aquella nit es trobava ebri i drogat, però que quan veu les imatges "es fa fàstic a ell mateix". El judici contra el jove, que s’enfronta tres anys de presó per l’agressió racista, l’octubre de 2007 en un vagó, començà ahir en una gran sala del Palau de Justícia de Barcelona, a la qual arribà després de superar el setge d’una trentena de mitjans, en un desplegament amb pocs precedents. Sergi Xavier M.M. es negà a contestar les preguntes de la Fiscalia i de les acusacions particular i popular, exercides per la família –amb un cotitzat advocat pagat pel Govern equatorià–, la Generalitat i l’organització Sos Racisme.

Guiat pel seu advocat, el processat mantingué que no recorda res d’aquella nit, que havia pres cerveses, cubates i èxtasi, però digué penedir-se’n: "Ningú no es mereix el que vaig fer a aquesta al·lota". "Em faig fàstic a mi mateix, aquell dia no era jo", així es justificà el processat, en una línia de defensa que mantingué fins al dret a la darrera paraula: "Em sap molt de greu el que vaig fer, no és normal fer això".

La defensa

L’interrogatori del seu lletrat permeté a Sergi Xavier esbossar un dur relat autobiogràfic: abandonat per la mare a un any i mig de vida i amb un pare del qual només rebia "càstigs i pallisses", el jove ha viscut sempre amb l’àvia, sota tutela de la Generalitat. A 6 anys, llançà una cadira a un mestre i començà un tractament psicològic que just ha abandonat en els darrers anys, a causa de diversos brots esquizofrènics que comportaren el seu ingrés psiquiàtric del jove, de 24 anys. Els psiquiatres coincidiren que, malgrat que Sergi Xavier no sofreix cap alteració cognitiva, és una persona altament impulsiva, que "no pot anar pel món sense sotmetre’s a tractament".

Pel lletrat de Sergi Xavier, pretén saldar l’agressió amb una pena de multes, el consum de tòxics és el que motivà l’atac racista, encara que el jove argentí que ho presencià sostingué que el processat no semblava begut ni drogat perquè "parlava bé, caminava bé" i no feia olor d’alcohol. Protegida per una mampara per no enfrontar-s’hi, declarà la víctima, que corroborà els problemes d’insomni i el temor que arrossega arran de l’agressió. Després del judici, s’afegiren a la petició de 3 anys de presó plantejada per la fiscal totes les acusacions, incloses les particulars de la família, que inicialment sol·licitava 9 anys de presó. La Generalitat demanà al jutge que condemni el jove a seguir dos cursos sobre xenofòbia i violència masclista. Durant la sessió, una dona del públic vociferà a favor de l’acusat, insultà la jutgessa i cridà proclames xenòfobes, mentre que un jove, que digué ser oncle de Sergi Xavier, s’aixecà i, amb el braç enlaire, cridà "amunt Espanya".