Un col·lectiu de menys de cinc mil persones que ha d’atendre gairebé nou milions d’assumptes cada any. Arran del cas de la nina Mari Luz, sortiren a la llum les deficiències clares d’un servei públic que demana de manera urgent una modernització i que, malgrat les promeses de l’Executiu, sol·licita millores laborals. Parlem dels jutges i dels magistrats. Aquest col·lectiu protagonitzà diverses protestes en els darrers mesos i, finalment, després de no arribar a cap acord amb el Ministeri de Justícia, va decidir convocar una vaga general sense precedents. Aquesta aturada, convocada per avui a tot l’Estat espanyol, es preveu que tingui un seguiment massiu, tot i la crítica generalitzada, tant des del bàndol polític com des dels consumidors.
Ahir, la majoria de grups parlamentaris s’expressaren en el mateix sentit, ja que afirmaren que tot i que comprenen les reivindicacions, no comparteixen "la conveniència" d’una vaga, que consideren "inoportuna" i "impresentable", en veu dels portaveus d’ERC i PNB. Des de l’Executiu, el portaveu del PSOE en el Congrés, José Antonio Alonso, va insistir que els jutges no tenen dret a la vaga i es va preguntar si algú pot imaginar-se exercint aquest dret al responsable del jutjat que ha de concedir una ordre de protecció o empresonar un presumpte assassí. El president de la Unió de Consumidors d’Espanya (UCE), José Angel Oliván, va denunciar la situació d’inseguretat en la qual es trobaran els ciutadans quan acudeixin avui als tribunals.
I és que l’Administració de Justícia és la institució de l’Estat que genera menys confiança segons el CIS, i els ciutadans hi vénen cada vegada més per resoldre litigis, encara que també per queixar-se de la seva lentitud. Algunes de les preguntes que se’ns plantegen són: Quants jutges hi ha exactament a Espanya? Quantes hores treballen? Quant cobren per la seva tasca? És lícita la vaga? A 31 de gener d’enguany, el nombre de jutges en actiu era –segons les dades facilitades pel Ministeri de Justícia– de 4.860. Malgrat l’ampliació de la planta judicial, L’Estat espanyol, amb deu jutges per cada 100.000 habitants, encara queda lluny de la mitjana europea, on aquesta proporció és de 19,8. Astúries, amb 12,93; Cantàbria, amb 11,35; i les Balears, amb 10,81, són les comunitats autònomes que gaudeixen d’un major nombre de jutges per cada 100.000 habitants, mentre que en l’altre extrem se situen Castella-la Manxa i Múrcia, on no arriben a 9.
L’opinió dels jutges davant aquesta situació és rotunda: el 71 per cent opina que realitza "massa treball", segons una enquesta a tota la carrera judicial espanyola pel CGPJ. A més de considerar que treballen massa –declaren una mitjana de 45,95 hores a la setmana–, els jutges no estan satisfets amb el seu nivell retributiu, de tal manera que un 41 per cent diu que ho està poc o molt poc. El Govern de moment no ha claudicat, veurem quines en seran les conseqüències.
Reinvindicacions
Càrrega de treball
Els magistrats demanen al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que estableixi la càrrega màxima de treball "raonable" que pot assumir cada Jutjat. La Comissió Nacional d’Estadística Judicial va fixar el desembre passat un termini de sis mesos per posar en marxa un nou sistema de mesurament de la càrrega real de treball, en substitució del de mòduls actual.
Retribucions
Les quatre associacions judicials van renunciar a les seves reclamacions de pujades salarials, encara que aquesta reivindicació s’ha inclosa en alguns preavisos de vaga. El Govern creà una comissió perquè durant 2009 estudiï un nou sistema de retribucions. Els sous de la carrera judicial pugen enguany un 2 per cent, augment a què s’afegiran els fixats per a complements de destinació i pagues extraordinàries.
Conciliació laboral i familiar
Els magistrats demanen la supressió del trasllat forçós per ascens, que fa que molts Jutjats quedin vacants quan el seu titular puja de categoria i és obligat a ocupar una altra plaça en un lloc diferent. El ministre Mariano Fernández Bermejo s’ha compromès a elaborar una proposta per suprimir aquest sistema d’ascens abans del pròxim mes de juny.
Formació essencial
La Judicatura exigeix una "formació essencial bàsica" per als qui accedeixin a funcions relacionades amb l’Administració de Justícia de caràcter interí i que s’asseguri "la immediata cobertura de vacants mitjançant personal titular". El compromís del Ministeri de Justícia és presentar abans del mes de juliol un projecte que reguli els perfils professionals i els processos de selecció dels funcionaris.
Noves tecnologies
Les associacions judicials reclamen la connexió informàtica entre Jutjats de diferents comunitats autònomes que actualment són "incompatibles", i un sistema d’alerta que els permeti, per exemple, saber al moment si un imputat té causes pendents en altres jutjats. El Govern ha aprovat un crèdit extraordinari de 20 milions d’euros per a la modernització tecnològica, que se sumen al pressupostat per a 2009. També s’ha posat en marxa el sistema de registres administratius amb què podran compartir informació els òrgans judicials i ahir mateix entrà en funcionament el Registre de Mesures Cautelars i Requisitòries.
Substitucions
Els jutges exigeixen un sistema adequat i eficaç de substitucions judicials mitjançant magistrats titulars. El Ministeri realitzarà un estudi sobre un sistema idoni de substitucions judicials amb jutges titulars.
Planta judicial
La carrera judicial en demana una revisió en profunditat, per tal de crear o suprimir Jutjats on es necessiti per assegurar una càrrega equitativa del treball. L’objectiu que ha fixat el Govern són 600 unitats judicials per legislatura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.