TW
0

Maltractament, abusos farmacològics, càstigs físics... Tot, en centres de menors repartits per l’Estat. Així ho denuncià ahir el Defensor del Poble, Enrique Múgica, qui va sorprendre destapant, en un informe monogràfic sobre els centres de protecció de menors amb trastorns de conducta en situació de dificultat social, que moltes d’aquestes associacions vulneren els drets dels infants, ja que els emmanillen, els prohibeixen l’assistència al centre escolar o la sortida al pati durant una setmana. Aquesta violència és justificada sota la denominació de ‘mesures educatives creatives’ o ‘mesures correctores’, segons explica el mateix informe.

El text, elaborat després d’avaluar 27 centres seleccionats entre els 58 actualment existents a l’Estat espanyol, serà remès a la Comissió Mixta Congrés Senat. S’hi revela, a més, que en el 75 per cent d’aquests se subministra tractament farmacològic als menors en casos de greu alteració. Humiliació, ridiculització, maltractament psicològic..., en totes aquestes tècniques són "especialistes" la majoria dels centres, segons l’informe de Múgica. D’aquesta manera, el Defensor del Poble denuncià que la meitat dels centres utilitzen mesures d’aïllament, que, si bé s’han d’aplicar de manera terapèutica, en ocasions s’usen com a mesura sancionadora i intimidadora.

Aquesta pràctica, segons la investigació, es fa en aules de mida reduïda, sota el nom de ‘sales d’agitació’ o de ‘reflexió’ amb parets recobertes de goma negra i que manquen de finestres, la qual cosa provoca una atmosfera asfixiant i un gran rebuig dels menors. També reconeix que els centres realitzen escorcolls a les habitacions dels infants, a qui s’exigeix fins i tot nus integrals sense justificació ni comunicació al jutge de primera instància, a qui han de traslladar totes les circumstàncies que ho requereixen, a fi de prendre una mesura d’aquesta naturalesa, segons el que reitera el Tribunal Constitucional. Sobre el règim de relacions amb la família, l’estudi revela que la freqüència de les visites dels progenitors o altres familiars, com també les sortides del centre, solen ser motiu d’insatisfacció entre els menors, que contínuament en demanen un increment.

Així, es desprèn que en la meitat dels centres visitats per la institució s’estableix un nombre fix de trucades setmanals i, en algun cas, aquestes han de ser pagades pel menor i no sempre es respecta la seva privacitat. De la mateixa manera, poques institucions tenen un programa concret dirigit a la intervenció familiar per falta de mitjans. Una altra de les mesures que qüestiona Múgica a l’informe és l’abús de tractament farmacològic, que es dóna en el 75 per cent dels casos, quan els interns es troben en casos de greu alteració. En aquest sentit, va assenyalar que, encara que aquestes contencions s’han de fer "de manera limitada", en molts centres es realitzen diverses vegades al dia i en ocasions amb una agressivitat "desproporcionada" que pot causar lesions físiques.

Entre els motius per a la realització d’aquesta investigació, el Defensor del Poble assenyala l’entrada d’un considerable nombre de queixes, "cada vegada més significatiu i creixent", formulades per pares alarmats davant de les dificultats que per a la convivència suposen els greus problemes d’inadaptació familiar i social dels seus fills, com també les referides a les deficiències i irregularitats que presumptivament s’estaven produint en el funcionament d’alguns centres d’acolliment residencial de menors.

Un exemple: Madrid

El centre de Picón de Jarama, a la Comunitat de Madrid, tanca els al·lots ingressats fins a 72 hores en sales de càstig. Un altre cas sagnant és el del centre Tetuan, que col·locà portes blindades a les habitacions, les quals quedaven tancades durant el vespre.