La revolta dels partits petits...per trencar el duel PNB-PSE

Per una part, confirma la tendència a votar dos grans partits majoritaris, en detriment de la diversitat ideològica del multipartidisme. Ja hi ha politòlegs que situen als EUA la causa de la bipolarització. O sigui, que les campanyes electorals europees "s’americanitzen". Una primera mostra d’aquest procés fou les eleccions generals de l’abril del 2008. Tant el Partit Socialista com el Partit Popular propulsaren més la imatge dels seus candidats, Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, respectivament. La ideologia o les sigles del partit passaven en un segon pla.

La dicotomia tornarà ara, malgrat que amb protagonistes diferents. Patxi López vs. Juan José Ibarretxe. I s’obren les travesses. L’Euskadi Buru Batzar del PNB assumeix amb resignació que el seu candidat podria ser derrotat i condemnaria el partit a l’oposició.

I els socialistes, conscients que la presidencialització dels comicis els beneficia (com passà amb el president Zapatero), formulen la mateixa aposta. Ara bé, al PSE no li convé que el Partit Popular s’enfonsi a costa d’engrossir vots a les seves butxaques.

L’estratègia de López passa per picar de la pesquera jeltzale, ja que disposa dels vots populars per investir López de lehendakari. Al PNB hi ha una percepció similar, però des de l’altra barricada. Els jeltzales activaran en breu la campanya de la por. Que ve el llop! Però els resultats de la cridada no funcionaran com passà el 2001. Aleshores era un molt ofensiu Major Oreja el que aspirava al Govern, mentre que ara és un socialista i basquista. A més a més, molts dels sufragistes de l’òrbita de Batasuna que donaren el vot al PNB el 2001 –merament perquè no hi arribàs el PP– ara s’ho pensaran dues vegades.

Què ha canviat? El seu referent polític, Batasuna, no és legal com ho era aleshores. I pesarà més el rancor contra la seva il·legalització que no qui controli el Parlament. Així, els dubtes s’han instal·lat al quarter general del PNB, que encara no sap fins a quin punt el beneficiarà la bipolarització creixent de l’escenari.

"El PSE tornaria a negociar amb ETA"

Leopoldo Barreda, portaveu del PP al Parlament basc, respon amb vaguetats quan li demanen si votaria López de president. "No feim un plantejament de cadires ni de càrrecs, sinó de canvi per al País Basc", insisteix. Però seria difícil explicar al seu electorat que no ajudàs a llevar el PNB del Govern. És per això que el PSE no ha dubtat mai que, a la fi, li donaria suport. I el PP, evidentment, tracta de mostar perfil propi. "Hem estat l’única oposició a Ibarretxe", diu. "Perquè els socialistes tornarien a negociar políticament amb ETA", assenyala. Tanmateix, no hi ha punts en comú a l’anomenat front constitucionalista? "Pocs, ja que el PSE promet grans canvis, però no modificarà les polítiques lingüístiques, ni la Llei d’educació basca ni frenarà la lluita antiterrorista...". I passa ara a atacar UPiD, un seriós competidor electoral. "A nosaltres no ens repinyarà vots, perquè ells no són creïbles", llança. "I si no, mira d’on ve Rosa Díez i a qui donava suport antigament". El PP, per contra, "mai no ha canviat de discurs.

"Si Batasuna no hi és, perdrem vots"

La supervivència política d’Aralar està enlaire, tot i que Jon Abril, el seu coordinador general, creu que l’1 de març assoliran el primer escó per la província d’Àlaba. "I potser el segon per Gipúscoa!", afegeix. Però ni tan sols els seus aliats electorals ho tenen clars. "Amb Ezker Batua ens entenem millor en la política municipal, però no pel conjunt del país". Descartada la coalició amb els verds, idò, només li queda mirar cap a l’independentisme. De fet, EA i Batasuna han parlat darrerament d’un pol sobiranista que englobàs tots els abertzales. No obstant això, Abril descarta la fórmula si només serveix per situar-se a l’esquerra del PNB al Parlament. "Per fer pactes així, Batasuna ha de rebutjar ETA". Malgrat que Abril reconeix el trencament de les converses del pol, diu: "No exclourem cap formació si el projecte és necessari per assolir la pau". I és que la il·legalització de Batasuna crea una onada de simpatia que fa perdre vots a Aralar.•

"No ha fructificat la coalició amb Aralar’

José Miguel Fernández, membre del Palmament per EB i més conegut com Fote, assegura que han estudiat fórmules de coalició amb Aralar. "Però no han fructificat". Així que l’esquerres basques es presentaran dividides a’ les eleccions de l’1 de març. A més, tenen com a objectiu prioritari "vèncer el bipartidisme que Ibarretxe i López ens volen imposar", a banda d’una llei electoral que perjudica els partits més petits de cada circumscripció.

Tot i així, estima que la crisi econòmica ha demostrat que "el neoliberalisme ha fracassat". I aquest és el millor escenari electoral per un partit "anticapitalista", tal com el descriu Fote. Un anticapitalisme que no els impideix governar a Euskadi amb la dreta basca, el PNB, des de l’any 2001. "Hem estat pioners en tot l’Estat amb la política d’habitatge i hem fet coses que no s’havien duit a terme en 25 anys ", es congratula el parlamentari verd. Si continuam així, hi haurà tripartit quatre anys més.