Ander ZurimendiPalma27/01/09 0:00
TW
0

Les eleccions al Parlament basc no seran fins a l’1 de març, però la precampanya ja s’ha iniciat. Les darreres detencions de vuit militants independentistes, la majoria d’ells impulsors de la plataforma electoral Demokrazia 3 Milioi (D3M), presagien un Parlament sense l’esquerra abertzale. Actualment, són nou els escons que la marca EHAK ostenta. I aquesta és la bossa de parlamentaris que entra ara en joc i es disputaran la resta de forces polítiques. Les matemàtiques electorals fan un gir de 180 graus, ja que pareix que el Partit Socialista podria governar amb el PP en arribar als desitjats 38 escons (majoria absoluta).

Segons José Luis Anda, parlamentari basc del PSE, "Patxi Lopez ha dit que o presideix el Govern o que continuarà a l’oposició". I intenta descartar així la possibilitat d’una gran aliança, com a Catalunya que s’ha anomenat sociovergència. De fet, els càrrecs socialistes insisteixen amb vehemència que "l’aposta és un tot a la més baixa". Per tant, si el PSE augmenta sensiblement en escons però no arriba a l’absoluta, López no serà vicelehendakari. Tanmateix, Anda afegeix: "Allò que tampoc no volem és supeditar-nos en un pacte amb el PP". I assenyala els governs en minoria de Zapatero com el camí a seguir, en cas que PNB no pugui governar per si sol.

El PNB, preocupat

I és que l’inquietud ha calat dins l’estructura del PNB. Miren Belene Greaves, membre del Euskadi Buru Batzar (la direcció del partit integrada per només 8 càrrecs), reconeix que els eleccions estaran disputades. O sigui que la direcció del PNB assumeix (per primera vegada en la història) que la possibilitat que el llevin del Govern basc és una realitat. "La campanya serà a l’americana, amb un bipartidisme entre Ibarretxe i López molt fort". Això ha creat una onada de por entre els partits de menor pes electoral. José Miguel Fernández, Fote, un dels tres parlamentaris d’Ezker Batua, mira amb recel les eleccions. "El sistema electoral ens danya l’autèntica representativitat que tenim", diu. Tot i així, els seus tres vots (que previsiblement revalidarà l’1 de març) seran imprescindibles per tal que Ibarretxe pugui formar govern.

El que no queda tan clar és la viabilitat de l’actual Tripartit. "Tres paraules: Programa, programa i programa", diu Fote amb referència a la cèlebre frase del comunista Julio Anguita. Però les tensions entre les formacions governants –EA, PNB i EB– són més evidents que mai. Conflictes ecològics (com el tren d’alta velocitat) o les vel·leïtats autonomistes dels jeltzales han disgutat els socis de govern petits. A més a més, Aralar ha deixat clar que no investirà la presidència d’Ibarretxe a qualsevol preu. Jon Abril, coordinador general de la formació, adverteix que "fa quatre anys no donaren suport a la formació de Govern". I la història podria repetir-se. No obstant això, el pes electoral d’Aralar és mínim. I el seu augment dependrà, en bona mesura, de la presència o no de l’esquerra abertzale. "Esper que hi siguin, perquè, si no, seria antidemocràtic". I assegura que volen "una competició sana i en igualtat de condicions amb Batasuna". Tot apunta, però, que no hi seran. El socialista José Luis Anda justifica la mesura. "Ells volen que jo em posi en el seu lloc, que els comprengui, però els de Batasuna no es posen en el meu [Anda va amb escortes], tenen la violència!".

Tensió a l’1-M

De fet, "la no presència abertzale és un gran èxit". Així, es manifesta Leopoldo Barreda, portaveu del PP al Parlament basc, qui afegeix: "És pot ser d’esquerres i abertzales, hi ha més opcions. Però ells s’organitzen electoralment per votar una banda terrorista i això no està permès", conclou. Malgrat les il·legalitzacions, tothom dóna per fet que l’esquerra abertzale serà a les urnes d’una manera o d’una altra. Fins i tot amb una cridada a l’abstenció activa, fet que implicaria (previsibles) situacions de tensió als col·legis electorals bascos.