Podria haver acabat en una tragèdia, però la perícia del pilot converí l’accident en un espant. I és que el grup d’ocells que s’escolà a les turbines d’un Airbus 320 a Nova York, dijous passat, inhabilità els propulsors de l’avió, amb la qual cosa en forçà un aterratge d’emergència. O més aviat un amaratge, nom que rep la maniobra per aterrar sobre les aigües. En aquest cas, el riu Hudson esdevingué un matalàs improvisat sobre el qual pogueren realitzar la maniobra de salvament.
Ara, cinc dies després de l’accident, arriba el moment d’analitzar-ne les causes. Un pic confirmat que fou a causa de la interferència d’una colla d’ocells, les alarmes s’han encès en àmbit internacional. Com evitar que els ocells sobrevolin l’espai aeri de l’aeroport? L’exemple més proper el trobam a Son Sant Joan, aeròdrom que utilitza el sistema de la falconeria des de l’any 1998. Es basa en l’art de caçar amb ocells rapinyaires, dels quals a l’aeroport n’actuen trenta.
De fet, el Centre de falcons se situa dins les instal·lacions de Son Sant Joan. Quatre persones hi fan feina, amb el falconer José Manuel García al capdavant. La seva tasca consisteix a ensinistrar els 30 ocells rapinyaires dels quals disposen perquè es divideixen entre falcons, àguiles i astors. A més els fan volar cada dia, ja que la presència d’aquests animals ferotges regiren la resta d’ocells petits. Tal com expliquen des de Son Sant Joan, els falcons sobrevolen l’espai aeri, amb especial incidència en dues limitacions: la capçalera i la cua de les pistes (àrees d’enlairament i d’aterratge, respectivament).
Els falcons que s’encarreguen d’aquesta feina canvien cada jornada i no se n’utilitzen més de quatre per dia. Així eviten els desgastament físic dels rapinyaires i aprofiten la jornada per entrenar diferents maniobres. Els quatre triats, en canvi, surten a volar ininterrompudament, des de l’alba fins a la caiguda del sol. I és que la nit és un període inhàbil pels falcons, ja que la seva figura no és visible amb la foscor i perden la seva capacitat intimidatòria. Mentre volen, però, són molt perceptibles i no, tan sols, pels altres ocells, sinó pels mateixos tripulants dels avions.
Ara bé, el vol dels falcons no és perillós per a les naus que operen en aquell moment, perquè estan entrenades per evitar els aparells. Els falcons, però, volen a una altura de 200 metres i és possible que el viatger n’albiri algun durant la maniobra d’enlairament o d’aterratge. Tot i la seva presència, el risc de que un ocell sigui absorbit per la turbina i espatlli el motor no és descartable. Tal com reconeix la direcció de Son Sant Joan, la presència d’ocells a una illa com Mallorca és inevitable. Ara bé, matisen, és per impedir aquesta possibilitat que disposen del servei del Centre de falcons.
Felipe Navío, president d’AECA, no creu que l’incident del riu Hudson es pugui repetir a l’Estat espanyol. "El sistema de falconeria és eficaç, a banda que existeixen més sistemes que els aeròdroms fan servir". L’alternativa més comuna són els altaveus a peu de pista, que simulen el soroll dels falcons. Els dispars a l’aire o l’ús d’ocells robot també són pràctiques usuals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.