TW
0

Eren devers les deu de la matinada del darrer dia de l’any i una cridada en nom d’ETA alertava d’un atac contra la seu a Bilbao de la televisió pública basca, l’EiTB.

Una hora després esclatava un cotxe bomba amb cent quilos d’explosius col·locat davant la radiotelevisió pública, un edifici que també allotja nombrosos mitjans de comunicació, com El Mundo, Deia, Marca, Antena 3, Expansión i Ona Zero.

El grup avisà amb temps suficient perquè l’Ertzaintza desallotjàs tant l’edifici com els nombrosos habitatges de les próximitats, encara que els danys materials van ser molt abundants.

Les imatges de l’explosió que es veieren en televisió van mostrar com centenars de finestres de l’edifici d’oficines quedaven fetes benes després de la deflagració.

L’atemptat es va produir en una zona ubicada al costat del camp de futbol de San Mamés, on conflueixen l’estació de Termibús, la de Renfe, la del metro i la del tramvia, especialment freqüentades en aquestes dates nadalenques. Totes les instal·lacions varen haver de ser desallotjades i l’Ertzaintza va acordonar la zona en un perímetre de 100 metres.

En la mateixa telefonada els membres de l’organització informaven els agents que trobarien una persona lligada a un arbre a una muntanya de la localitat biscaïna d’Arrigorriaga, molt a prop de la capital, on havien robat el cotxe emprat en l’atac, fet comprovat per l’Ertzaintza mitja hora després.

L’atemptat de dimecres va ser el segon que s’ha comptabilitzat dins el 2008 contra mitjans de comunicació. Dia 8 de juny passat, una motxilla carregada d’amonal va realitzar un esvoranc de 40 metres quadrats als tallers del diari El Correo, en el polígon de Torrelarregitia, a la localitat biscaïna de Zamudio.

La documentació requisada el maig de 2008 al presumpte número dos d’ETA, Xabier López Peña Thierry, després de la seva detenció a Bordeus, situava les instal·lacions d’EiTB entre els objectius d’ETA.

A més, el grup va amenaçar, tant en els seus comunicats com en els seus zutabes –butlletins interns– l’ens públic per la línia informativa que manté, així com pel tractament que l’organització armada i l’esquerra abertzale reben.

L’acte provocà la condemna unànime dels governs central i basc i d’altres forces polítiques.

Així mateix, el president José Luis Rodríguez Zapatero va subratllar durant un acte polític a Cadis que l’organització "podrà continuar atemptant", però va mostrar seguretat en què "perdrà totes les batalles".

Des del PP, Mariano Rajoy també apel·là a la unitat dels demòcrates, mentre que el seu vicesecretari de Política Territorial, Javier Arenas, instava el Govern a deixar clar que "mai" no hi haurà expectativa de negociació.

Per part del País Basc, el lehendakari Juan José Ibarretxe, demanava una resposta "contundent però serena" de la ciutadania als fets. A més, va aclarir que "atemptar contra EiTB i contra qualsevol dels fills de la societat basca, com fa ETA, és fer-ho contra el poble basc".

En la mateixa línia, Iñigo Urkullu afirmà que l’atac contra EiTB suposa anar contra "un símbol de l’autogovern" i va advertir que el PNB "no quedarà callat".

Per la seva banda, el secretari de Política Institucional d’EA, Rafa Larreina, va assegurar que "quan els atemptats són contra mitjans de comunicació" es tracta d’"un doble atemptat contra la llibertat d’expressió".

Finalment, el coordinador general d’EB Berdeak, Javier Madrazo, va afirmar que el fet suposa una "mostra clara d’intolerància i de fanatisme".

Tanmateix, des de l’esquerra abertzale es va voler mostrar la solidaritat amb els treballadors d’EITB pels "danys patits després de l’atac", però va emmarcar-lo contra la seu de la radiotelevisió pública en "el conflicte polític" que viu "aquest poble".

"És un reflex del problema, així com poden ser-ho també les detencions, les tortures salvatges i els segrests policials dels darrers mesos", segons es podia llegir en el comunicat.