La d’ahir va ser una jornada atrafegada a la Moncloa. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, continuà la ronda de contactes per tancar un acord en matèria de finançament autonòmic abans que acabi l’any. Primer es reuní amb el president de la Xunta de Galícia, Emilio Pérez Touriño, i a l’horabaixa amb el president de la Comunitat d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, i amb el cap de la d’Astúries, Vicente Àlvarez Areces.
Per una banda, Touriño explicà que Zapatero havia trobat "raonable" –i s’hi havia mostrat "receptiu"– la possibilitat d’incloure en el nou finançament una compensació de l’Estat pel "cost diferencial" que suposa, per a algunes comunitats, el fet de tenir una llengua pròpia. "L’acord no està encara tancat i tenim temps per incloure-hi aquestes noves demandes", destacà el mandatari gallec. Des de la Moncloa confirmaren poc després, amb un comunicat, que Zapatero estudiaria la possibilitat de destinar recursos als costs relacionats amb els idiomes cooficials.
D’altra banda, el cap de l’Executiu es comprometé amb els responsables extremeny i asturià a tenir llest abans que acabi l’any un document que reculli la proposta del Govern sobre el nou sistema de finançament, però tot dependrà de l’evolució dels treballs tècnics. Al final de la reunió, Fernández Vara valorà el fet que les comunitats autònomes no es limiten a analitzar el que el Govern té decidit fer, sinó que les deixen opinar sobre el model. Segons el seu parer, aquest és el millor concepte de "multilateralitat des de la bilateralitat, ja que cadascú hi realitza la seva aportació".
Per part seva, Areces valorà el fet d’haver pogut rebre informació "de primera mà" sobre la preparació de l’esborrany amb què treballa el Govern. A més, declarà que s’havien "atès" les peticions de l’Executiu asturià, però puntualitzà que no s’havien quantificat, de manera que es mantindrà "expectant" fins que no vegi que el document proposat recull les peticions i el "compromís" de Zapatero. El text hauria de reconèixer els objectius de ponderació de la població real, és a dir, l’envelliment demogràfic i els índexs de dispersió (importants per a Astúries).
L’oposició no se’n refia
Sembla, doncs, que tots els dirigents que es reuniren amb Zapatero se n’anaren satisfets, cosa que va fer sospitar la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que ahir insinuà que el cap de l’Executiu intenta "enganar" els mandataris autonòmics dient a cada un "el que vol sentir". A més, la número dos dels populars avisà que "un endeutament excessiu de les arques públiques és un deute per a les generacions futures", per la qual cosa exigí "honetadat, responsabilitat i sinceritat" al Gabinet de Zapatero. D’altra banda, el president del Govern conversà també ahir, però per telèfon, amb el president d’Aragó, Marcelino Iglesias. Demà dematí, continuarà la ronda de reunions i serà el torn del president valencià, Francisco Camps.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El problema es de donde vendrá ese dinero, ¿o acaso queremos que nos suban los impuestos?, pues las comunidades con una sola lengua no querran subirse los impuestos en post de las comunidades bilingües..., sea como sea, que quiten mi impuestos en corridas de toros, policias autonómicas, y televisones públicas y autonómicas, que son un dineral que se podria invertir en cosas mas utiles.
A la comunidad balear vamos a añadirles un poco de calderilla pa ver si afinan en sus ladridos.
ZP ahora necesita votos, ahora promete, y luego hará lo que siempre hace el PSOE, traicionarnos a todos...., bueno como hace el PP también.....; el PSOE cada día se queda más solo dentro del congreso, y sus líderes autonómicos son cada vez mas insurgentes, lo de Touriño (al cual no conocía nadie hasta hace dos días), es para darle propaganda que hay elecciones en Galicia en 3 meses; los únicos partidos fieles a su ideología los nacionalistas y UPyD, el resto de formaciones no vale para nada.
Si aquí tenguéssim dues llengües, en dir "mallorquí" mai no sabríem si volem dir "català" o "castellà". Com que només n'hi ha una que és d'aquí, perquè l'altra és imposada a la força fa quatre dies, quan deim mallorquí sabem perfectament a què ens referim.
La qüestió no és que ho trobi raonable sinó que ho faci: i ja! Més doblers per al que ells consenten a dir "comunitats bilingües"!!!