El novè congrés de Comissions Obreres ha arribat al seu tercer i darrer dia. Avui, per tant, es resoldrà la incògnita que fa setmanes que plana per l’àmbit sindical. Girarà el sindicat cap a l’esquerra, si al final tria l’alternatiu Ignacio Fernández Toxo? O acabarà per avalar la gestió de José María Fidalgo, secretari general des de l’any 2000? La balança, a hores d’ara molt equilibrada, s’inclinarà segons els desitjos de canvi dels 1.001 delegats de CCOO. Una referència històrica al Procés 1.001, contra deu sindicalistes, durant la dictadura. José María Fidalgo té el suport –poc velat– de les entitats patronals i del Govern central. Mentre que Ignacio Fernández Toxo és el candidat dels descontents amb el que consideren una dretanització del sindicat.
Així s’entén que el sempitern sector crític de CCOO, encapçalat per Agustín Moreno, avali les aspiracions de Toxo. El seu pes és relatiu, sí, però ara per ara són l’única corrent intern a les entranyes del sindicat. El mateix Moreno assegurava ahir, entre reunió i reunió, que el congrés de CCOO "ha de mostrar unitat davant dels treballadors espanyols i, per tant, només s’hi ha de presentar una llista". S’apropava, així, l’estratègia d’Ignacio F. Toxo, que reclama "consensuar una única candidatura, però encapçalada per mi mateix". Fidalgo no vol renunciar a la cadira més important del sindicalisme estatal. Sobretot si pensam que permet assegurar-se el suport de la majoria de federacions.
Controlar l’aparell
Però la qüestió de saber o d’intuir qui maneja l’aparell és difusa. Perquè si Fidalgo és el president de l’executiva, Toxo és el cap d’Acció Sindical, o sigui, el número dos de l’organització. En conseqüència, tots dos han disposat de bons contactes interns per exercir pressió a favor seu. Però és Toxo qui ha ofert un caramel ben embolicat a les federacions, ja que els ha assegurat que amb ell tornaran a tenir pes en l’executiva.
"Això no és cap revolta palatina"
Gir cap a l’esquerra?
No sé si es tracta d’un gir cap a l’esquerra... El sindicat ha de tenir més relació amb els treballadors. I més autonomia per elaborar el discurs, cosa que no succeeix, per ara. Però som gent d’esquerres, sí. I les nostres polítiques continuaran prioritzant el diàleg social.
Veis paral·lelismes entre el relleu de la cúpula d’IU i la de CCOO?
No n’hi veig cap ni un. Som dues organitzacions diferents. I fixau-vos-hi, els treballadors de Nissan no poden estar pendents d’elaborar discursos, sinó que han de veure què pot fer el sindicat per ells.
Convocareu una vaga general, com ha insinuat el líder, Cayo Lara?
No. Nosaltres hem de prioritzar la negociació amb el Govern i amb les patronals i sortir, així, tan benparats com puguem de la crisi. Crec que és molt difícil fer una vaga general. Només ho consideraríem en una situació molt greu. Perquè, com diu un amic meu, "la vaga és la bomba atòmica del proletariat".
Cap mobilització, idò?
Voldria ser més caut, però n’hi haurà. Ara bé: seran territorials, sectorials i parcials. Però, ara per ara, ens accepten les propostes que presentam [al Govern central]. I això és bo, evidentment.
Quin són els vostres motius per presentar-vos?
La direcció confederal –de la qual som part, i aquí assumesc la meva quota de responsabilitat–, es troba en una espècie d’aïllament i debilitament respecte de la classe obrera. O sigui que hem de cooperar més amb les federacions territorials.
Creis que la vostra és una revolta palatina, com us qualifica Fidalgo?
No vivim en cap palau ni tampoc es pot governar CCOO a cops de mà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I voleu dir que Comissions Obreres és un sindicat ? Qui es mama un 80% dels recursos de l'Estat no és un sindicats, és una simple organització governamental.