Els detinguts formaven un comando de suport a l’aparell militar de l’organització i es dedicaven a recopilar informació sobre possibles i futurs objectius tant de dins el País Basc com de fora, a més de prestar infraestructura als pistolers del grup. La informació que ha permès desarticular aquest comando de suport procedeix de la documentació confiscada mesos enrere a França. Concretament, prové de les dades de l’ordinador de Francisco Javier López Peña, àlies Thierry, número 1 d’ETA fins que fou arrestat el 20 de maig a Bordeus.
Els detinguts ahir són Arkaitz Landaberea, de 31 anys; Saioa Urbistazu, de 29 anys; Julen Etxaniz, de 30 anys, i June Villarrubia, de 23 anys. Tots foren arrestats als seus domicilis en una operació coordinada pel Jutjat central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional. Les detencions van estar acompanyades de tres escorcolls (dos a Donostia i un a Pasaia), en els quals la Policia confiscà documentació abundant, sobretot en suports informàtics.
Landaberea i Etxaniz formaven part de llistes de l’esquerra abertzale per a les eleccions municipals de 2007 que van ser il·legalitzades pel Suprem. Landaberea treballava a més en el diari Gara, el comitè d’empresa del qual emeté ahir un comunicat en què denunciava la situació d’incomunicació en la qual es trobaven ahir els quatre detinguts.
Des del Govern
Per la seva banda, el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va felicitar ahir les les Forces i Cossos de Seguretat i assenyalà que les detencions haurien de servir així mateix perquè "tots els demòcrates poguéssim sentir-nos cada dia més forts, més convençuts en la lluita contra el terror i treballar per unir i continuar en aquest esforç, i no per obrir polèmiques absurdes". "M’agradaria no haver de dir mai més que es fa partidisme en la lluita contra el terrorisme", va proclamar Zapatero fent clara referència a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, qui la setmana passada afirmà que l’Executiu preparava un nou procés de negociació amb ETA i que per això es negava a dissoldre els ajuntaments governats per ANB.
El president del Govern expressà també que en la legislatura anterior ja hi va haver "bastant debat partidista" sobre la lluita antiterrorista i assegurà que no serà ell qui miri cap al passat, perquè allò que li importa és la tasca que queda per fer. "Vull preservar la confiança i la relació amb el PP i amb la resta de forces polítiques", sentencià. Zapatero va destacar la importància del "progressiu aïllament social dels violents i dels que defensen la violència gràcies a l’actitud de la societat basca", dels empresaris, de la "majoria dels sindicats" i de la "majoria de les forces polítiques". Amb aquestes quatre darreres detencions, ja són dotze els terroristes arrestats durant el mes de desembre.
Penes d’entre 5 i 20 anys de presó per a onze membres de l’aparell logístic d’ETA
La Fiscalia va demanar ahir penes d’entre cinc i vint anys de presó per als onze presumptes membres de l’aparell logístic d’ETA que està jutjant el Tribunal Criminal de París. Entre ells hi ha qui se suposa que era el cap d’aquesta estructura de setembre de 2001 a abril de 2004, Félix Ignacio Esparza Luri. El fiscal, Christophe Teissier, sol·licità 20 anys per a Luri, de qui digué repetidament que "era el cap" de l’aparell logístic de l’organització; la mateixa pena també per a la seva dona, Laurence Guimon, de nacionalitat francesa, que actuava com a "codirigent" d’aquesta estructura, i per a Iñigo Elizegi Erbiti, que elaborava els artefactes. Demà serà el torn de la defensa, abans que els magistrats facin pública la sentència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Mario, crec que no n'amollen tants com dius. Si pertànyer a Jarrai o a partits il·legalitzats pel govern unionista pot ser causa de detenció, treu comptes! L'únic estat de la UE que té partits il·legalitzats i tanca diaris és aquest al qual, dissortadament, encara pertanyem.
TANMATEIX NO ACABARAN MAI AMB ETA. EL QUE EM PREOCUPA SON SES MORT DE DONES, QUE SÓN INNOCENTS I A LO MILLOR HAN SOFERT ANYS DE MALTRATAMENTS
Voldria saber quants d'aquest 365 han estat deixats en llibertat sense càrrecs al cap de pocs dies i d'amagatotis després de no poder-los tenir més temps detinguts sense proves. Record el lamentable exemple de Baiona de fa un grapat de setmanes on es produïren unes detencions arbitràries per satisfer l'espectador sense fonament legal.
Totes les informacions es poden valorar des de distints angles. Per exemple, aquesta notícia què és un elogi a les forces de seguretat (o d'ocupació i cipaios l·laboracionistes segons qui ho miri) demostra que malgrat l'elevadíssim nombre de detencions (1 cada 2 dies) ETA manté una capacitat de regeneració que deu tenir acollonadíssims els responsables policials i polítics espanyols i americans que els assessoren amb homes i tecnologia de darrera generació. No oblidem que la situació ETA s'agreujà notablement no arrel d'una major duresa policial i judicial (inclosa la Llei de partits que no s'aguantaria a cap altre estat europeu democràtic) sinó d'una nova etapa de col·laboració amb el govern Bush (Jr) que facilità xips, seguiment via satèl·lit, escoltes de darrera generació, control absolut de la xarxa d'internet i comunicacions telefòniques, a més de posar al seu servei la xarxa d'espionatge de la CIA. Després de més de 40 anys d'intentar solucionar el conflicte per la via policial i amb l'ajuda ara, de la prikmera potència mundial sense èxit, per què no intentar d'una vegada per totes cercar solucions polítiques valentes per erradicar d'arrel aquest conflicte que, siguem realistes, NO TÉ visos de solució policial. No es tracta de donar la raó a ningú, sinó d'afrontar un problema amb ganes de superar el problema. Tots els conflictes armats, siguin de la intensitat que siguin, des de la II guerra mundial, passant per Vietnam i acabant amb Irlanda del Nord han de superar, per doloroses que hagin estat, les morts, els ferits, els mutilats, l'odi, la ràbia, i les famílies destrossades, d'un i altre bàndol. I repetesc, encara que no agradi, d'un i altre bandol. Així ha estat a totes les guerres i així ho sera a aquesta guerra.(agradi o no) perquè un dia cicatritzi i acabi als baguls de la Història, com totes les guerres.
i perquè no arresten tots els militars que varen assassinar inocents a Irak, Afganistan, etc? me pareix molt més greu!! la passada legislatura en Zapatero va dir que el que més greu li sabia era la mort de quatre víctimes d'ETA... aquell mateix dia quatre dones varen ser assassinades per violència de gènere!! només en un dia!! també me pareix molt més greu!! basta ja de detencions polítiques!!