“No és imprescindible reformar la Constitució”

Això és una opció que, de moment, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, sembla que no contempli, ja que, segons va defensar: "La Constitució tal com és ara és útil i, per tant, no és imprescindible ni prioritari fer-li cap reforma".

Per part seva, el líder del PP, Mariano Rajoy, també present a l’acte, va destacar els "grans avanços" que ha fet la Constitució trenta anys després que s’aprovàs en referèndum i, tot i que va assenyalar que caldrà fer "alguna reforma en el seu moment", no va posar data per a tal empresa.

El rei Joan Carles, que va presidir en el Congrés l’acte d’homenatge a la Carta Magna, va expressar en un discurs que confiava en la norma fonamental de l’Estat, que considerà com un "vèrtex essencial" del present dels espanyols i el "millor instrument de futur" per al progrés d’una Espanya "unida i diversa".

A la celebració, a la Cambra Baixa, hi acudiren els monarques, els prínceps d’Astúries, el Govern, cinc presidents autonòmics i polítics veterans, entre ells ponents de la Constitució, així com també diputats i senadors. Com és habitual cada 6 de desembre, PNB, BNG, ERC, Na-Bai i ICV no assistiren a l’acte els representants pel seu desacord amb la configuració territorial de l’Estat.

En declaracions als periodistes abans que començassin els fets, Zapatero ja deixava clar que no proposarà "cap iniciativa" de reforma de la Carta Magna aquesta legislatura, tret que hi hagi "un clima d’acord".

Però no tot foren elogis i els representants de la resta de formacions varen realitzar diverses declaracions per criticar la Constitució i demanar una renovació del text. Els membres de CiU acudiren a la recepció al Congrés i hi afirmaren la reclamació de "lleialtat" amb el seu estatut d’autonomia i el desig que el Tribunal Constitucional no l’invalidi amb interpretacions restrictives.

Entre els grups que no assistiren a l’acte les paraules foren una mica més dures. De la seva banda, el diputat d’IU, Gaspar Llamazares, demanà ahir una reforma de la Constitució que posi fi a les "adherències postfranquistes" que segons el seu parer continuen pendents a l’Estat espanyol, com la "nova aconfessionalidad" d’Espanya o la reforma del sistema electoral.

El secretari general d’ERC, Joan Ridao, també advocà pel canvi i considerà que la Constitució espanyola "està gairebé jubilada" perquè durant trenta anys no s’ha reformat ni adaptat a la realitat. A més, s’ha preguntat quina legitimitat té si "la majoria d’electors actuals no l’han votada".

Des d’Euskadi, el president del PNB, Iñigo Urkullu, reitera l’aposta del seu partit per aconseguir una "sobirania compatible" amb la d’Espanya i aconseguir una situació de "menys subordinació". Eusko Alkartasuna assegurà, a més, que els bascs "no tenen res a celebrar", perquè la seva "majoria política" no té cabuda dins la Constitució.

Les manifestacions també foren protagonistes del dia i centenars de persones participaren en una marxa convocada a favor de la III república i contra la Constitució espanyola a Madrid. Per part seva, l’esquerra abertzale reclamà des de Durango "un procés de negociació i d’acord amb l’Estat" que permeti "superar el conflicte".

És evident que totes les sensibilitats no són representades en un text que, tot i que fou de gran utilitat en el seu moment històric, no hauris de ser absolut ni immutable.