Un atac amb efectes polítics

La família d’Ignacio Uría rebé així a Azpeitia el suport del president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, i dels milers de persones que protestaren per aquest atemptat, tant en aquesta localitat com a la resta d’Euskadi i de l’Estat espanyol. El president estatal, José Luis Rodríguez Zapatero; el líder de l’oposició, Mariano Rajoy; el lehendakari, Juan José Ibarretxe; els altres partits bascos i els presidents de la patronal foren una mostra de les innombrables visites de què era ahir objecte la família Uría. També els dirigents de partits polítics i de forces socials reunits en el Congrés proclamaren ahir en una declaració pública el seu suport als empresaris bascos, i reiteraren el seu compromís de combatre el terrorisme amb "coratge i fortalesa democràtica".

Mocions

L’altre aspecte de la qüestió s’iniciava dimecres horabaixa, quan els regidors d’ANB a Azpeitia es negaren a condemnar l’atemptat i Eusko Alkartasuna anuncià que abandonava l’executiu municiapl. L’Ajuntament d’Azpeitia aprovà així una moció de condemna gràcies als vots del PNB, EA i Aralar, amb l’evident rebuig d’ANB. Per la seva banda, ANB presentà la seva pròpia moció, que fou rebutjada pel PNB, amb l’abstenció d’EA i d’Aralar. En el seu text, i en vista d’un "esdeveniment greu", la formació abertzale mostrava el seu "pesar, dolor i tristesa" als amics i als familiars d’Uría. "El que ha succeït augmenta la necessitat de la resolució del conflicte", afegia la moció rebutjada, en direcció a una crida "a multiplicar les forces per aconseguir la solució i la pau".

Ahir, Aralar se sumava a la iniciativa i comunicava la seva decisió d’abandonar també l’equip de govern d’Azpeitia, arran de l’actitud "inacceptable" dels edils d’ANB després de l’assassinat de l’empresari. El seu vicecoordinador explicà que l’actitud dels regidors de l’esquerra abertzale després de l’assassinat "va en contra dels principis de l’acord de govern" subscrit després de les eleccions municipals pels tres grups. Per la seva banda, el president del PNB, Iñigo Urkullu, anuncià que parlaran amb EA i amb Aralar per presentar una nova moció de censura, ja que a la seva formació li falta un vot per poder fer-ho.

"El PNB no és el problema" per desallotjar ANB de la batlia, recalcà Urkullu, que recordà que al seu partit, que té 8 dels 17 regidors del Consistori, li falta "un vot" per poder presentar la moció de censura, ja que per portar endavant aquesta iniciativa es requereix la majoria absoluta. Després d’aquestes declaracions, el president d’Eusko Alkartasuna (EA), Unai Ziarreta, s’apressà a denunciar l’actitud de "carronyaires polítics" del grup que encapçala Iñigo Urkullu, que en aquests moments de "commoció" fa "plantejaments d’ocupar butaques a l’Ajuntament d’Azpeitia". A més, va assegurar que la seva formació ja ha abandonat "tots els càrrecs de portaveu i tots els òrgans de govern" del Consistori. Des de la resta de formacions polítiques, les opinions eren de divisió. Per una banda, el PP demanà una vegada més l’expulsió d’ANB dels ajuntaments.

Tanmateix, el portaveu d’ERC, Joan Ridao, recordà que no condemnar l’atemptat pot ser "mereixedor d’un retret ètic o moral", però que "en cap cas" no és un delicte. Des de l’Executiu socialista, el titular de Justícia, Mariano Fernández Bermejo aclarí, davant les crítiques de la resta de grups (que demanaven el motiu pel qual ANB mantenia els seus càrrecs), que tot i la sentència d’il·legalitat del Suprem, "encara que el partit no pot existir, cada un dels seus membres es pot dedicar a la tasca política amb el seu grau de representativitat". D’altra banda, la investigació continua i ahir es va saber que l’arma emprada no havia estat la mateixa que en l’atemptat contra el regidor socialista Isaías Carrasco.