Radiografia d'una ocupació

Sevilla i Madrid, amb menor intensitat, s’han afegit als tancaments d’universitats en protesta per l’aplicació del Pla de Bolonya. Tècnicament, l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) és un procés de convergència educativa que duran a terme les universitats dels 27 estats membre de la Unió Europea. Els estudiants de Grècia i Itàlia, ara per ara, encapçalen la revolta contra aquesta reforma del sistema universitari. Al territori català, però, ja s’ha encès la flama amb prou contundència. L’espurna que desencadenà aquesta dinàmica d’ocupacions fou la vaga general convocada el 20 de novembre passat. La manifestació central de Barcelona acabà en greus incidents amb els Mossos d’Esquadra. Alguns manifestants, al fragor d’aquesta tensió i ambient caldejat, es desplaçaren fins al rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). Les oficines centrals, situades a l’emblemàtic edifici de la plaça Universitat, s’inundaren de quasi 300 estudiants amb ganes de passar a l’acció. Començà així l’ocupació de l’edifici, que ara com ara encara es manté.

Des d’aleshores, ara fa dues setmanes, el moviment estudiantil ha actuat mimèticament pertot, amb especial incidència a la UAB, que s’alça com l’avantguarda dels opositors a Bolonya. Els primers a prendre físicament la seva facultat foren els estudiants de Polítiques i Sociologia, sempre predisposats a l’activisme. Tanmateix, algunes desenes d’estudiants qüestionaren l’ocupació. Un fet pel qual l’assemblea de la facultat, organitzadora de l’ocupació, decidí aturar la protesta i obrir un debat per reformular l’estratègia.

Divisió a les aules

I és que els xocs entre estudiants a favor i en contra de l’ocupació eren un fet esperat i plantegen la incògnita de com és de representativa, veritablement, aquesta revolta de l’alumnat. Enrolats sota el nom de Plataforma d’Estudiants de Facultat (PEF), alguns estudiants vinculats a les juntes de facultat maniobren amb el rectorat per neutralitzar l’activitat de les assemblees. Alguns incidents registrats en la reunió general de Lletres, col·lectiu que prengué la facultat el 24 de novembre passat, com també en la de Comunicació (des del 27) han deixat constància de les dificultats d’organitzar-se assembleàriament.

De fet, els mateixos membres de PEF assisteixen a les reunions obertes per cridar contra l’ocupació. Si bé alguns estudiants ho consideren una provocació cap als vaguistes, la seva veu no deixa d’entrar dins el camp de la llibertat d’expressió. El problema, segons les assemblees, és que duen una negociació oculta per desactivar el seu poder. Una força més aviat fàctica i que no respon plenament al nombre de militants que integra les fileres assembleàries. Tot i així, l’equip de govern de la UAB (amb el rector Lluís Ferrer al capdavant) està immers en una intensa ronda negociadora amb els representants de les assemblees. La mesa de reivindicacions dels estudiants es compon de tres punts. El primer, i peça central, és la convocatòria d’un referèndum vinculant. De fet, que es realitzi una consulta sobre Bolonya és l’eix de les reivindicacions en tot l’àmbit universitari català.

Però l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), que aglomera tots els rectors, ha negat aquesta possibilitat en assegurar que "els estatuts universitaris no ho consideren legalment". El document de treball que es negocia en aquests moments implicaria convocar una consulta no vinculant. El seu resultat, tanmateix, seria assumit per tots els rectors. A darrera hora d’ahir horabaixa, de fet, representants estudiantils de tots els campus es reuniren amb la comissionada d’Universitats i Investigació, Blanca Palmada, i el rector de la UPF i president rotatori de l’ACUP, Josep Joan Moreso. Si bé aproparen posicions en aquest punt, encara queda el conflicte dels 31 expedients.

Es tracta d’unes sancions a 28 estudiants de la UAB que participaren, el març passat, en una tancada a la facultat de Lletres i Filosofia. El moviment anti Bolonya, aleshores, no era més que un embrió. Les dures conseqüències de l’ocupació (càrrega policial dels Mossos d’Esquadra i possibles expulsions de la UAB) capgiraren l’estratègia. De tancades per la força (la facultat fou tancada, literalment, amb barricades), s’ha apostat per les ocupacions pacífiques i amb les portes obertes.

Estratègia dels rectors

Per ventura és una estratègia que evita generar cert rebuig per part de l’alumnat que vol continuar fent classe, però el rectorat no sembla que sucumbeixi a les pressions. Molt manco quant té sobre la taula els 31 expedients i la capacitat de decisió de què fer-ne. Una carta negociadora que volen aprofitar al màxim. Els esdeveniments a la UAB marcaran, amb probabilitat, el decurs del moviment a la resta de facultats catalanes i fins i tot espanyoles. No debades, amb l’ocupació de primera hora d’ahir al matí a la facultat de Psicologia i Pedagogia, afegida a la que demà duran a terme els estudiants de Ciències, seran cinc els centres de la UAB ocupats. La UB, a part del rectorat, ha perdut el control de dues facultats més. A València, tot i que efectius policials dissolgueren els concentrats, esperen tornar a ocupar més facultats.

El mapa de les tancades, per tant, comença a omplir-se de punts negres pels responsables governamentals. Aquest dijous està previst, de fet, que el president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, rebi a la Moncloa el conjunt de rectors estatals. En la reunió s’abordaran qüestions com possibles contrapartides als estudiants o com fer-los front des de les institucions. Mentre prossegueixen les negociacions multilaterals, les facultats continuen ocupades, malgrat que la tensió entre estudiants i direccions de facultats és diferent en cada centre. A Filosofia i Lletres de la UAB, per exemple, les espases es mantenen ben esmolades, ja que la relació entre assemblearis i la degana Helena Estalella i Boadella s’ha degradat molt, fins a un sentiment –recíproc– proper al odi.

En facultats com Comunicació, en canvi, l’equip de govern tracta de conduir la situació amb guant de vellut. Segons constaten els ocupants, l’estratègia de l’equip que presideix Josep M. Blanco és no confrontar-se als estudiants i deixar que l’ocupació mori per la seva pròpia inèrcia. A la UB, epicentre mediàtic de les protestes, la paciència s’acaba per l’acabat de nomenar rector Dídac Ramírez. Uns ingredients –impaciència dels rectors i pèrdua d’influència de les assemblees– que pronostiquen una radicalització del conflicte a escala catalana. El torcebraç que mantenen està a punt d’inclinar-se a favor d’algun dels dos protagonistes d’aquest enfrontament.