TW
0

Ingèrencies estatals, pressions polítiques i mancances a l’Administració. Aquestes foren les principals denúncies que els professionals de Justícia volgueren reivindicar ahir. El ja famós cas Mariluz sembla haver estat el detonant d’unes protestes que han tret a la llum els pedaços bruts d’una administració que pareix que no funcionava tal com havia de ser. Així, la protesta de jutges i secretaris judicials per les sancions imposades arran del cas i les pressions polítiques entorn d’aquest assumpte paralitzaren ahir l’activitat dels tribunals i elevaren el clima de tensió entre aquests sectors i el Govern, que els acusà de "corporativisme".

Des de l’àmbit judicial, es denunciava la "ingerència" dels polítics per reclamar un augment del càstig al jutge Rafael Tirado –multat amb 1.500 euros per no executar una sentència que condemnava el presumpte autor de la mort de Mari Luz per abusar de la seva filla– i, per la seva banda, l’Executiu assegurà que són els jutges els qui "pressionen" el Poder Judicial, que ha de revisar el cas, perquè no ho faci.

La resposta des de Justícia fou directa i clara. El titular d’aquest Ministeri, Mariano Fernández Bermejo, assegurà que a l’Administració de Justícia hi ha "un moviment corporatiu difícilment explicable en termes de racionalitat" i amenaçà, a més, els participants en les protestes: "Si algú pretén ser intocable, no ho aconseguirà. En l’Estat de dret, si hi ha una negligència tan greu, funcionen els mecanismes i se sanciona". El seguiment de l’aturada de tres hores dels secretaris judicials fou xifrat pel Ministeri en un 73,2 per cent i per les associacions que representen aquest col·lectiu en més del noranta per cent dels convocats s’havia afegit a la protesta.

Especialment significatiu, segons les xifres facilitades pel Col·legi Nacional de Secretaris Judicials (CNSJ), va ser el seguiment a Sevilla, on estava destinada Juana Gálvez –suspesa d’ocupació i sou per dos anys arran del cas Mari Luz– i on només 6 dels 288 secretaris judicials que allà treballen no han secundat la vaga. En un comunicat conjunt llegit davant totes les seus judicials al terme de l’aturada, el CNSJ i la Unió Progressista de Secretaris Judicials varen acusar el Ministeri de Justícia d’encobrir l’absència de reformes modernitzadores amb la sanció a la seva companya i denunciaren que la vertadera causa de l’ocorregut és la insuficiència de mitjans. Criticaren així les "inacceptables" intromissions des de l’àmbit polític, en concret en veu de la vicepresidenta i el ministre, els quals qüestionaren les sancions i demanaren més duresa. La cessació de Bermejo fou una de les demandes més repetides.

Els efectes de la protesta foren immediats i la celebració de diversos judicis, ajornada. Per la seva banda, el president del Govern reconegué que els jutges exerceixen la seva funció amb "total independència", si bé recordà que les decisions del CGPJ "poden ser qüestionades" perquè "les sancions no són sentències". Des de l’oposició, el PP, com sempre, se sumà a les crítiques i advertí que tot el renou es deu als "excessos d’opinió" del Govern.