Prevista, acordada i aprovada. La decisió de la Sala 61 del Tribunal Suprem no va sorprendre ningú. El màxim òrgan de Justícia acordà la il·legalització d’Acció Nacionalista Basca (ANB) perquè estimà per unanimitat les demandes interposades contra aquesta formació pel Govern i per la Fiscalia.
Aquesta il·legalització fou confirmada en roda de premsa pel president del Suprem, Francisco José Hernando, qui assenyalà que la sentència es farà pública en els pròxims dies.
Segons Hernando, la declaració d’il·legalitat d’ANB, que tindrà com a conseqüència la dissolució d’aquest partit, també "comporta la liquidació i la posada a disposició del Tresor, segons preveu la Llei de partits, de tots els béns i efectes que pertanyin" a la formació abertzale.
La Sala 61 tornarà a reunir-se avui per començar a deliberar sobre les demandes d’il·legalització que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat van presentar contra el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK-PCTB) i podria anunciar l’error divendres vinent.
La Llei de partits estableix que, després de la notificació de la sentència en la qual s’acordi la dissolució d’una formació, "procedirà la cessació immediata de tota l’activitat del partit polític dissolt".
El 30 de gener passat, el Govern –a través de l’Advocacia de l’Estat–, va presentar la seva demanda d’il·legalització d’ANB a causa de l’existència d’"una relació de successió o continuació" d’aquest partit amb la il·legalitzada Batasuna.
L’endemà la Fiscalia va interposar també una demanda d’il·legalització d’aquest partit.
El Ministeri Públic assenyalava així mateix que, després d’una inicial ambigüitat calculada respecte dels actes terroristes d’ETA, els membres d’ANB havien minimitzat les accions violentes dels terroristes i acabaren assimilant el discurs clàssic de Batasuna.
En aquest sentit, tant el Govern com el principal partit de l’oposició es mostraren satisfets amb la iniciativa. Mentre que el vicesecretari del PSOE, José Blanco, ho considerà "una passa més en la lluita contra el terrorisme", Mariano Rajoy, líder popular, aplaudí la decisió, si bé considerà que "mai no haurien d’haver entrat en les institucions". I allò que voti la gent, un detall sense importància.
Pel grup nacionalista, tanmateix, aquesta és, sens dubte, "una decisió política". La seva portaveu, Arantza Urkaregi, va denunciar que la il·legalització d’aquesta formació ja havia estat "presa".
Així mateix, va recordar que l’esquerra abertzale ja ha manifestat que, "per sobre d’il·legalitzacions i de qualsevol tipus de dificultats", prosseguirà "el seu treball polític" a favor de "la construcció política i social d’Euskal Herria".
Per Urkaregi, la il·legalització constitueix "un nou senyal de l’estat d’excepció" i va afirmar que ja esperaven que aquest mes es produïssin "noves agressions" contra l’esquerra abertzale des del punt de vista judicial.
Des de la resta de grups bascos la resposta fou gairebé unànime, a excepció dels socialistes i populars.
La portaveu del Govern basc, Miren Azkarat, denuncià un ús il·legítim de la llei i va destacar que "en el passat" l’Executiu espanyol no va posar objeccions a la presència de "marques blanques" de l’esquerra abertzale a fi d’evitar una possible majoria absoluta del PNB, EA i EB.
Des del PNB, Josu Erkoreka considerà que és una decisió "greu, preocupant i desencertada", que "no respon només a criteris jurídics", i advertí que aquesta "no és la via" per pacificar el País Basc.
Esquerra Unida i els partits catalans tampoc no feren costat a la il·legalització, perquè opinen que "perpetuarà el conflicte" (Joan Ridao, ERC ) i que s’ha tractat d’"un joc polític del PP i del PSOE" (Duran i Lleida, CiU). La justícia no és el mateix per a tothom.
Un partit amb setanta anys d’història
Acció Nacionalista Basca (ANB), un històric partit independentista nascut el 1930 i que va participar en la fundació de la coalició Herri Batasuna (HB) el 1978, ha vist materialitzada la seva il·legalització un any i mig després de ressorgir amb motiu de les darreres eleccions municipals i forals.
Fou un dels partits fundadors de la coalició Herri Batasuna i sempre disposa d’un representant a la Mesa Nacional fins al 2001, quan l’abandonà, després del debat en què es va refundar com a Batasuna, formació il·legalitzada pel Tribunal Suprem el 2003.
Després d’aquella etapa d’escassa activitat, va ressorgir l’abril de 2007. Amb Batasuna il·legalitzada i el procés de pau trencat després de l’atemptat de Barajas, la presentació de candidatures d’ANB fou la fórmula perquè els independentistes poguessin participar en els comicis locals.
La il·legalització d’ANB és la segona decretada per l’Alt Tribunal des que el 29 de juny de 2002 va entrar en vigor la Llei de partits polítics.
La primera vegada que el Tribunal Suprem va utilitzar aquesta llei (negociada pel PP i PSOE) va ser el 17 d’abril de 2003, quan va ordenar la il·legalització d’Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna (HB-EH-Batasuna) per la seva relació amb ETA. Ara ha tocat el torn a Acció Nacionalista, però el Partit Comunista també està a l’espera. Tal volta arribarà d’aquí a uns dies el número tres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
anb se ilegaliza por su relación con una banda terrorista, no por sus ideas. igual que gestoras. ser nacionalista =legal. ser independentista=legal. ser marxista-leninista=legal. formar parte de una banda de asesinos=ilegal. tan simple. y los miembros de anb con cargos en ayuntamientos los mantendran (salvo mociones...) que por estar contra eta salgan personas defendiendo aqui la lucha armada me parece increible (quien les adoctrina..). todos los partidos (vascos y catalanes incluidos) estan de acuerdo en que abandone las armas. hasta sus fundadores se avergüenzan de la banda de matones en la que se ha convertido. Recurrir a lo de fachaespañolistaantidemocratafalangistaultraderechista antisolidarioantipacifistafranquista mierda de asno y etc... contra cualquier opinion que no guste ya cansa...
Ai Tomeu, si que te relació amb la democracia, i també amb la justicia... la justicia de veritat, la que passa pel dret als pobles a decidir el seu futur... Aquí, em sembla que s'equivoquen tant els d'eta (o el moviment basc d'alliberació), com els obtussos jutges espanyols (i els partits que els han escollit). Uns per no entendre que la violència provoca rebuig i violència, i els altres per no entendre que si no es a través del diàleg això no acabarà mai...
Espanya ha fet una cosa que vulnera qualsevol democràcia i és elegir entre el govern i oposició els membres del tribunal Constitucional i els membres del consell del poder judicial, ho han fet per tal de tallar les ales a partits que no juguin en el seu joc Constitucional, ara que ningú ens vingui a dir mai que la justícia espanyola és independent i que els poders del estat estan separats, deixar a 200.000 ciutadans que han votat a un grup polític sense el partit per il·legalitzar.lo, és de país poc demòcrata.
Això només dona peu a seguir amb la lluita armada, no entec que es puguin presentar a les aleccions partits tipo falange española o democracia nacional i no o pugui fer l'independesme basc. El poble basc esta cansat de morts tortures i ara il.legalitzacions.
Tomeu, tot lo que caga s'ase és teu.
Tots aquests que diuen que estan oprimits pel centralisme castellà són els que després prenen el gallet! Quanta hipocresia. El temps de franco ja han passat! I els que més privilegis tenen són el que més se queixen.
L'estat espanyol és una dictadura encoberta. Els polítics corruptes espanyols i la seva peculiar concepció de la justícia i el sentit democràtic ens podran empresonar, il·legalitzar i fins i tot esborrar físicament (carlos palomino, guillem agulló, etc) però en cap cas ens podran matar les idees i la intel·ligència que és allò que a ells els hi manca per complet. Els neofatxes pperospsoeros ja podran escudar-se en la seva sacrosanta unitat d'espanya i en la figura intocable del rei que pareix que està per sobre del bé i el mal però no ens aturaran als qui lluitam per un altre món, més just, solidari i pacífic. Visca la terra Lliure!!! Gora Euskal Herria!!! Visca Veneçuela Roja!!!
César. La meva família si que ha plorat assassinats i morts. El que passa es que com ho varen fer els que varen governar 40 anys aquest estat feixista, ningú va ser comdemnat, ni cap partit polític il.legalitzat. La doble moral espanyola. Però no ens fareu creure. No defens la lluita armada, defens el dret a decidir dels pobles, i comdem amb totes les meves forces la repressió política que està patint l´independentisme basc.
A veure quan il·legalitzen els parits que no comdemnen el franquisme.
Estic d'acord parcialment amb algunes de les coses que heu apuntat, estimats comentaristes. Però així mateix crec que la lluita armada dóna més recolzament i més vidilla al centralisme castellanista que deis. La lluita armada és anacrònica, si volem comparar-nos amb txetxènia és el bon camí, però no crec que aquest sigui el referent que volen ni a Euskadi ni a Madrid. Tot es qüestió de temps, de cada vegada la violència té menys suports entre la societat.