TW
0

Després que dijous el Tribunal Constitucional (TC) dictaminàs per unanimitat que no es podria dur a terme el referèndum de Juan José Ibarretxe, conegut com a llei de consulta, ahir el lehendakari afirmà que "manifesta" la sentència, però no té intenció de resignar-se ja que va ser aprovada pel Parlament basc el passat 27 de juny.

Ibarretxe va definir ahir la prohibició de la consulta com "un abús democràtic" i per aquest motiu va convidar "formalment" a tots els bascs que continuïn el seu exemple i denunciïn Espanya davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg per incomplir "el Conveni Europeu de Drets Humans". Anuncià que  dia 23 de setembre, "com a ciutadans d’aquest país els membres del Govern basc amb ell al capdavant subscriuran les denúncies particulars i d’adhesió a la demanda dels partits davant d’Estrasburg".

Després de reunir-se de manera extraordinària amb els membres del seu gabinet, Ibarretxe va comparèixer davant els mitjans per anunciar allò que es preveia: que no abandonarà davant la prohibició de la seva consulta i que continuarà amb la croada per defensar-la, ara davant les institucions europees. "Ha arribat el moment de defensar el nostre dret a ser consultats per decidir el nostre propi futur sense temor i amb confiança", proclamar Ibarretxe.

En la seva compareixença el lehendakari va voler traslladar "un missatge de serenitat i de mirada cap al futur, no de passivitat, sinó tot el contrari, un missatge de mobilització pacífica en l’àmbit social i activa en l’àmbit polític". A banda, no féu cap esment a l’avanç electoral que havia promès si la consulta no es pogués dur a terme en la data prevista, el proper 25 d’octubre.

El Constitucional va al·legar, entre altres raons, que la proposta de consulta envaeix competències exclusives de l’Estat ja que es tracta d’un referèndum i que atribueix a un subjecte "el poble basc", un poder sobirà que és "exclusiu de la Nació".

En les seves explicacions Ibarretxe va denunciar el Constitucional d’anteposar "la raó política a la raó jurídica i la raó d’Estat a la raó democràtica", i va l’acusar Zapatero d’haver fet trampes per voler convertir "un problema polític en un problema estrictament jurídic" per aconseguir una solució des d’un Tribunal que "controlen de manera política".

Per la seva banda, la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, assegurà que cap persona que no sigui respectuosa amb els procediments democràtics "acceptarà un desafiament contra la llei" i va reconèixer que ja s’esperava la decisió del TC i que el Govern sempre ha estat convençut que l’"aventura" del lehendakari, Juan José Ibarretxe, era "contrària a les regles del joc i no prosperaria".

Sobre la intenció del lehendakari de recórrer la sentència al Tribunal Europeu de Drets Humans, De la Vega sentencià que Ibarretxe està entossudit en aquesta matèria i en la divisió la societat basca que "no es mereix" aquestes propostes que afavoreixen la confrontació. Segons el seu enteniment, autogovern i respecte a la Constitució "són compatibles" i això és el que els ciutadans d’Euskadi "volen i demanden".

Després de la crida d’Ibarretxe a "liderar i gestionar" la iniciativa ciutadana, PNB, EA, EB i Aralar, van reunir-se ahir a Vitòria i s’espera que el proper divendres 19 de setembre anunciaran els passos ques s’han de dur endavant a favor de la consulta. Abans però, dilluns que ve, les quatre formacions es reuniran per fer un "anàlisi en profunditat" del contingut de la sentència del Constitucional i a mitjans de setmana els dirigents dels quatre partits mantindran una nova trobada per enllestir una resposta conjunta.