Catalunya celebra la Diada pendent del finançament

La Diada de Catalunya d’enguany va estar marcada per les demandes d’unitat dels partits polítics per assolir un millor finançament per al país i per la celebració del centenari de l’estelada, que rebé el suport d’un centenar d’ajuntaments que la penjaren dels seus balcons, entre els quals hi havia el de Girona.

Com marca la tradició, el dia s’inicià amb l’ofrena floral a la tomba de Rafel Casanova, a Sant Boi de Llobregat. L’acte fou presidit per primera vegada per les dues màximes autoritats del país, el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i el president del Parlament, Ernest Benach. A Barcelona, l’estàtua de Casanova fou també escenari d’ofrena on partits, tots xiulats sense excepció, institucions i entitats ciutadanes van retre homenatge a qui fou conseller en cap de Barcelona el 1714 durant la guerra de Successió.

Una delegació de l’Obra Cultural Balear, encapçalada pel president Jaume Mateu, també participà en l’acte, juntament amb Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural, i Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià. L’OCB també fou present al parc de la Ciutadella, on se celebrà el principal acte institucional, organitzat conjuntament pel Parlament i pel Govern català. En finalitzar, el president José Montilla insistí a reclamar la unitat dels partits i de la societat civil catalana per afrontar la negociació per un millor finançament autonòmic.

Marxa independentista

L’horabaixa, més de 20.000 persones es manifestaren pels carrers de Barcelona per reclamar la independència dels Països Catalans, en tres marxes paral·leles convocades per entitats com la plataforma Sobirania i Progrés, els col·lectius de l’esquerra independentista i ERC. A la capçalera de la primera destacaren personalitats com l’actor Joel Joan i el jurista López-Tena. El poeta Feliu Formosa, Premi Nacional de les Lletres Catalanes, llegí al final de la mobilització el manifest ‘Som una nació, volem estat propi’, en el qual definí l’estat propi com un "objectiu ambiciós, engrescador i clar", ja que s’ha "exhaurit" la via autonomista i és "inajornable" l’exercici del dret de l’autodeterminació, declarà.

Els assistents tancaren la convocatòria cantant un poema musicat de l’activista i polític Vicenç-Albert Ballester (1872-1938), considerat el creador de la bandera estelada. Durant l’acte polític de l’esquerra independentista, diversos encaputxats cremaren una fotografia dels reis d’Espanya i dues banderes espanyola i francesa.

Durant la jornada, els independentistes també commemoraren el trentè aniversari de Gustau Muñoz, un jove militant del Partit Comunista Internacionalista, mort d’un tret l’11 de setembre de 1978 durant un enfrontament amb la Policia.