Ha bastat ben poc per reobrir un debat ideològic candent: la memòria històrica. Dilluns passat, el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón va fer la primera passa per crear un cens de desapareguts a partir de 1936. Demanà així que en un termini de 15 dies s’elaborin llistats i s’aportin dades sobre els desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme.
Va dirigir la petició a algunes institucions com El Valle de los Caídos, la Delegació de Patrimoni Nacional a San Lorenzo del Escorial (Madrid), el Centre Nacional de Memòria Històrica, el Ministeri de Defensa, la Conferència Episcopal, els ajuntaments de Còrdova, Sevilla, Madrid i Granada, i fins i tot al rector de la Universitat d’aquesta darrera ciutat.
Es tractava d’un pas previ per decidir si és competent per investigar les denúncies que diverses associacions per a la memòria històrica presentaren l’any passat. A més, hi sol·licitaven la persecució penal per delictes de lesa humanitat dels autors de les desaparicions, assassinats, tortures i exilis forçosos des de 1936.
Aquesta decisió ha estat rebuda amb una aprovació generalitzada. Almenys així ho expressà el president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, qui es mostrà disposat a col·laborar amb el magistrat, si bé aprofità per exigir "responsabilitat" a l’Estat en un assumpte del qual "s’han responsabilitzat les pròpies víctimes" i els diferents grups de voluntaris sense cap "ajuda institucional".
Des de l’Executiu, per la seva part, la paraula fou "respecte, com davant de qualsevol mesura judicial", segons el president del Govern. El portaveu en el Congrés, Jose Antonio Alonso, fou més explícit i assegurà que "els socialistes hem treballat i hem de continuar fent-ho en el manteniment i en la restitució de la dignitat de les víctimes del franquisme, com també de les seves famílies".
Des de la resta de grups, la resposta fou unànime i positiva, i tant Esquerra Unida com ERC alabaren la "lloable" actitud del jutge Garzón, segons el portaveu dels republicans, Joan Ridao, qui també afirmà que "la demanda d’algunes entitats finalment ha trobat eco en la Justícia espanyola".
Però evidentment, hi quedaven els arguments en contra, delimitats clarament per les declaracions del president popular, la Conferència Episcopal i algun sector del mateix poder judicial.
Des de l’Església, la Conferència Episcopal evità el tema dient que no farien res, ja que "no en tenien notícies". D’altra banda, certs jutges han qüestionat que s’investigui per via penal una cosa que podria ser resolta en l’àmbit polític. Finalment el president del PP, Mariano Rajoy, assegurà que no és partidari de "reobrir les ferides del passat, sinó de mirar cap al futur". Això d’aprendre de la història quan no convé...
"No més dilacions indegudes"
L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca confia que el jutge Garzón admeti a tràmit la denúncia que aquesta associació, juntament amb quatre més, va presentar el desmbre de 2006 pels "crims contra la humanitat i desaparicions forçades" comesos durant el franquisme. Segons la seva presidenta, Maria Antònia Oliver, "acullen amb satisfacció" la mesura adoptada, ja que la investigació "no és responsabilitat" dels familiars i associacions, sinó que, segons la seva opinió, "pertany a l’Estat". Oliver revelà que a Mallorca s’assassinaren 3.000 persones, de les quals "avui dia encara n’hi ha 400 de desaparegudes", "una xifra altíssima", segons va valorar.
L’Associació rep la notícia amb cautela, segons confirmava Margalida Capella, professora de dret de la UIB i membre de l’organització, ja que fins que tota la informació no estigui en mans del magistrat no s’iniciarà un procediment penal. "Ens agradaria que no hi haguessin més dilacions indegudes", afirmà, perquè molts dels familiars són gent gran que han esperat ja molts anys per obtenir-ne una resposta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo crec que és més autobombo d'en Garzón que altra cosa.
Si ens hem de fiar de Garzón, després dels seus fracassos en relació a Pinochet i després de la repressió que exerceix en altres àmbits anam servits! Moltes associacions s'aferren al primer que troben.Després venen els desenganys. Estam encara en el franquisme, perquè institucionalment ningú no ha invalidat la dictadura. El que passa és que hi ha molta gent ingènua i molt d'aparença política en tot això.
Una gran notícia! Que es faci justícia i que se sabi tota la veritat. Durant massa anys als pobles de Mallorca només han pogut parlar uns i els altres hem hagut d'abaixar el cap, tot i tenir familiars assassinats i desapareguts. Que surti tota la veritat! Llorenç Capellà: per quan una nova edició revisada del Llibre Vermell? Ho dic perquè al teu llibre no surten dos familiars meus als que varen assassinar a Son Coletes .
Estimats srs. Els hi faig arribar la direcció del Blog de la plataforma d'associacions de Memòria Històrica, que han presentat una denuncia a l'Audiéncia Nacional, per desaparicions forçades durant la Guerra Civil i el Franquisme. Esper que sia del seu interés. Marçal Isern vocal de l'Associació Memòria de Mallorca. http://memoriadesaparecidos.blogspot.com/
Margalida Capellà ja no és membre de l'Associació Memòria de Mallorca. Va deixar el seu càrrec fa uns mesos. Per favor el hi deman que rectifiquin aquesta dada, ja que pot conduir a errors i malsentessos. Cordialment Marçal Isern Vocal de l'Associació Memòria de Mallorca.