Què serà d'Otegi?

Ara que abandona la presó de Martutene, a Donostia, tothom es demana el mateix: què farà?

El perfil mediàtic d’Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) ha estat aclaparador durant els darrers deu anys. Tant, que amb el seu empresonament l’esquerra abertzale perdé el seu millor orador. Aleshores, foren altres dirigents (Joseba Permach i Pernardo Barrrena) els que el rellevaren com a portaveus de Batasuna. Aquests, però, com la resta de la Taula Nacional, romanen dins cel·les des del fosc escorcoll de Segura el setembre de 2007.

Des de llavors, la veu de l’esquerra abertzale ha estat polifònica. Al Parlament Basc són les diputades d’EHAK –les nekanes– les que marquen el camí, mentre que en els ajuntaments la representació de l’esquerra abertzale es canalitza a través dels membres d’ANB. D’altra banda, les convocatòries de manifestacions han recaigut en ciutadans anònims i militants ben antics (l’històric Tasio Erkizia n’és un exemple).

Estratègia de la polifonia

Sembla difícil que Arnaldo Otegi cerqui trencar aquesta estratègia, la de veu polifònica, ara que serà a fora. Per una banda, representar Batasuna en una roda de premsa és, avui dia, motiu d’anar a presó. Per això, Jone Goirizelaia, l’advocada oficial del grup i únic membre de la Taula Nacional en llibertat, no ha fet cap declaració pública durant els darrers set mesos.

No debades, l’esquerra abertzale la necessita en el judici contra els mahaikides capturats a la batuda de Segura. Es tracta del sumari 35/02, instruït pel jutge Baltasar Garzón. Arnaldo Otegi i 39 dirigents més hi estan imputats. De fet, Otegi podria afrontar una nova pena d’entre 8 i 14 anys per pertinença a banda armada en grau de dirigent. Aquest és el gran handicap del seu lideratge.

Fonts dels PSE vinculades al procés de pau consideren que Otegi està cremat. "Tornarà ràpidament a presó", asseguren. No obstant això, n’hi ha més. "Nosaltres –continua aquesta veu dels socialistes– no el reconeixerem com una autoritat amb credibilitat", ja que l’hauria perduda en no rebutjar l’atemptat de la T-4.

Tot i això, si no és Otegi, qui serà la gran esperança blanca que faci tornar Batasuna a les coordenades d’Anoeta? Segons constaten les contínues filtracions a la premsa per part d’Institucions Penitenciàries, Otegi estaria impulsant un nou procés de pau. Aquesta vegada, amb el suport inicial del col·lectiu de presos.

Si es confirma la veracitat de la correspondència entre el líder de Batasuna i José Antonio López Ruiz, àlies Kubati, l’estratègia de la direcció d’ETA cap al col·lectiu de presos estaria ben tocada. No en va, Kubati és considerat un militant del sector dur des que assassinà l’exactivista i penedida Yoyes. Ara, però, esdevindria allò que ell rebutjà amb les armes.

Els draps bruts, a casa

Tot i que les informacions i rumors en la sempre misteriosa política basca apunten que Otegi va criticar l’assassinat d’Isaias Carrasco, no s’espera per a ell cap condemna pública de la lluita armada. Ja als anys 80, Otegi, militant de la branca politicomilitar d’ETA, diferí de la dissolució del grup, però sempre en privat. És a dir, els draps bruts es netegen a casa, vaja.

Encara que volgués, reconeix una font vinculada a Lokarri (moviment pacifista amb orígens a Herri Batasuna), "tampoc no seria capaç d’acumular forces per al seu discurs rupturista, enmig d’una esquerra abertzale tan fragmentada".

Enlaire queda una darrera creença, segons la qual Otegi hauria pactat (demanat?) amb el PSOE el seu empresonament si la treva es trencava, ja que no hauria volgut liderar una Batasuna de què discrepava profundament. "Que doni la cara un altre", li atribueixen. Però tot són ombres en el panorama basc. Què serà d’Arnaldo? La resposta, a partir de demà.