TW
0

El debat entorn de l’energia nuclear s’ha reobert amb força gràcies, indubtablement, als darres accidents registrats a les centrals de Garoña (Burgos), Ascó i Vandellòs II (Tarragona). L’últim episodi d’aquesta cascada de petits incidents, ja que segons el Centre de Seguretat Nuclear cap no ha sobrepassat el nivell 0 de gravetat, es produí diumenge al matí.

L’incendi d’un generador elèctric, a causa d’un escapament d’hidrogen en contacte amb l’oxigen, generà una prealerta d’emergència nuclear a la planta catalana de Vandellòs II. Precisament la mateixa central que l’any 1989 patí un foc similar i que provocà el tancament del reactor.

Aleshores, el risc potencial de la fuga de partícules radioactives arribà a les 200 tones. "Suficient per haver d’evacuar la ciutat de Barcelona sencera", analitza Carlos Bravo, responsable d’Energia de Greenpeace. Uns efectes impredictibles que afectarien les Illes Balears amb seguretat. La distància entre Vandellòs i Palma és de poc menys de 200 quilòmetres.

Les condicions atmosfèriques, tanmateix, són una variable per calcular el camí que uns hipotètics niguls tòxics agafarien. Un vent procedent de la Península, per exemple, en potenciaria l’arribada a Mallorca. Ara bé, incidents com el de diumenge són imperceptibles en la salut de la població, en tant que no hi hagué sortida de partícules radioactives. A la central d’Ascó, en canvi, sí que se’n declarà una el novembre de 2007. No prou greu, però, per activar el protocol d’emergències.

Els primers evacuats són aquells que viuen en un radi de menys de deu quilòmetres al voltant. El perill d’irradiació, tant externa com interna, ve des de respirar l’aire fins a beure aigua o menjar aliments contaminats. La segona àrea, menys greu, abraça un radi de 30 quilòmetres i en principi tan sols afectaria el menjar exposat a la radiació. Cal afegir, però, que l’àrea evacuada per l’accident de Txernòbil (1986) fou de 36 quilòmetres.

L’ona radioactiva, tanmateix, fou molt perjudicial fins als 80 quilòmetres. Encara més: les primeres partícules radioactives, desplaçades gràcies a la força del vent, foren detectades a Suècia i a Finlàndia, 2.000 quilòmetres més lluny d’Ucraïna. És per això que un potencial accident nuclear, a partir del nivell 4, abastarà de ple l’Arxipèlag.

Una escassa fuga d’hidrogen

Una fuita d’hidrogen fou la causant de l’incendi de diumenge a la central nuclear de Vandellòs II. Aquesta és la hipòtesi que manegen els experts d’Ecologistes en Acció i Greenpeace.  Tan sols manca la confirmació per part del Centre de Seguretat Nuclear (CSN), que es resisteix –ara per ara– a donar més dades de l’accident. Aquest flux informatiu bastant escàs provocà la ira dels ecologistes.

Per part de Greenpeace, Carlos Bravo llançava una crida a l’enviament d’inspectors independents a la central. "Hem de menester observadors independents, perquè hi ha alguna cosa que no encaixa". No debades, els dubtes sobre el que succeí a l’interior s’aguditzaren per la negativa a deixar-hi entrar els Bombers desplaçats per la Generalitat de Catalunya.

Sis vehicles del cos arribaren a la central a les 10.00 hores, en ésser notificats del foc. I aquesta és la primera incògnita. Com és que la central es torbà més d’una hora a advertir la Generalitat, si el protocol d’emergència estipula que l’avís ha de ser immediat? Quan hi arriben els Bombers, membres del cos de seguretat no els hi deixen entrar. Per què?

Finalment, hi entren per la força i elaboren el seu informe, tot i que el foc ja havia estat extingit. Constaten que els desperfectes afecten la sala de turbines, però també la galeria subterrània.

A més a més, el col·lectiu Tanquem les Nuclears recordà ahir que durant tot l’any han denunciat "problemes de vibracions a les turbines". No és la primera anomalia del 2008, ja que al maig s’hi detectà un incident de nivell 0.