TW
0

El gran dispositiu de treballadors d’emergències i de l’aeroport de Barajas desplegats amb motiu del sinistre relataren ahir la magnitud de la tragèdia i la dificultat del rescat en primera persona. "Ens ha costat molt arribar a les zones de l’accident i hem rescatat les víctimes que hem pogut", declarà el cap de la dotació de Bombers, Miguel Àngel Sánchez, que fou testimoni a pesar seu d’un espectacle dantesc, amb cadàvers destrossats i carbonitzats dins i fora de l’aeronau.

"Ha estat molt dur, perquè ha estat un accident en el qual hi havia molts passatgers, en què l’aparell ha caigut en una zona de difícil accés, una zona d’un rierol poblat d’arbres." "Ens ha costat molt arribar-hi i just hem pogut trobar amb vida una vintena de ferits. També van acudir al lloc José Antonio i Antonio, pare i fill i treballadors de l’aeroport. Aconseguiren treure set persones, però "al riu hi havia gent morta, d’altres estaven carbonitzats, fins i tot els ferits tenien el 80% del cos cremat". "Ens movíem per la zona amb les lliteres i aquells pels quals no es podia fer res, els anàvem deixant, va lamentar el pare encara en estat de xoc, en declaracions a Telemadrid.

El director general de Samur-Protección Civil de Madrid, Ervigio Corral, afegí que entre les víctimes "hi havia molts d’al·lots". En declaracions als mitjans de comunicació, Corral assenyalà que els serveis d’emergència varen atendre 28 ferits, entre els quals es trobaven "grans cremats i nins".

Quan els serveis d’emergència van arribar al lloc del sinistre el panorama era "desolador" i "no es podia apreciar que allà hi havia un avió, excepte per les restes d’una cua", explicà Corral.

Entre les víctimes, hi havia nins i adolescents, un dels quals demanava ajuda per la seva mare, com també una senyora d’uns 50 anys d’aparença britànica i una dona colombiana que no deixava de repetir: "On és el meu fill?".

Notícies relacionades

Precisament una treballadora de l’aeroport, que s’identificà com María, relatà a Efe que havia atès al lloc del sinistre dos menors, als quals identificà com María, d’uns 12 anys, i Alfredo o Alfonso, de 8, i amb una ferida a la cama.

Ambdós són a la llista de ferits ingressats a hospitals madrilenys, que no aporta identitats: una nina d’aproximadament 11 anys ingressada a La Paz amb pronòstic greu i en observació, que pateix una fractura oberta de fèmur; i un nin d’uns 8 anys ingressat al Niño Jesús, lleu, i amb només una fractura a una cama.

"Estava molt sencer, es queixava de dolors, però el que més el preocupava era trobar els pares" , explicà l’empleada de l’aeroport, bolcada a ajudar els petits.

"María també demanava insistentement per la mare, que identificà com Amaya".

Malgrat la magnitud de la catàstrofe, alguns passatgers van aconseguir sobreviure a la tragèdia i van ser traslladats a diversos hospitals de Madrid. El familiar d’un d’ells, Ricardo, va relatar l’angoixa viscuda fins que va saber la sort del seu parent. "Al principi, t’enfonses, perquè l’únic que saps és que anava en l’avió, i no saps si està bé, si és un dels cadàvers".

Altres persones continuen vives gràcies a canvis en el darrer moment o decisions que finalment van acabar salvant-los. Un d’ells, Rafael, va perdre el vol per ‘sobrereserva’ i li van oferir dues possibilitats: "Viatjar en primera classe o viatjar en el següent vol, un parell d’hores després". Va elegir la segona i no es va assabentar de l’accident fins que el seu germà li comunicà. Per la seva part, Goreti havia planejat treure bitllet i va acabar canviant de companyia. "He tornat a néixer, perquè haviaelegit per internet aquest vol i per deu euros no l’he agafat, vaig canviar Spanair per Iberia", va indicar.