El pitjor any d'Spanair

Tan sols li faltava això. Els problemes d’Spanair per sobreviure en el complicat mercat aeri eren en boca de tothom i ahir a migdia se’n produïa el darrer episodi.

Fundada el 1986 per SAS (Scandinavian Airlines) i Teinver (societat de Gonzalo Pascual i Gerardo Díaz), actualment és propietat del grup escandinau. Menys d’un any després ja operava els seus primers vols i de llavors ençà l’aerolínia no féu res més que créixer.

Però va ser l’any 1994 quan visqué el seu punt d’inflexió. El Govern central, aleshores encapçalat pel socialista Felipe González, liberalitzava el sector aeri a l’Estat espanyol. Spanair, com també Air Europa, trencava el monopoli d’Iberia. I el balanç de comptes s’inflava cada any que passava.

El primer handicap per a l’aerolínia amb seu a Palma, tanmateix, sorgí arran dels atemptats de l’11-S. I és que l’atac a les Torres Bessones de Nova York féu tremolar els fonaments del mercat aeri internacional. Spanair no s’escapà de les conseqüències i hagué de suspendre els seus vols intercontinentals. A més a més, la direcció de l’empresa també apostà per deixar a terra els seus cèlebres avions Boeing.

El segon maldecap per a Spanair han estat les acabades d’inaugurar línies d’AVE Madrid-Màlaga i Madrid-Barcelona. Aquesta darrera, sobretot, ha minvat molt el trànsit de passatgers del pont aeri.

Spanair, de tota manera, ja havia començat una estratègia encaminada a reduir costos i a mantenir, així, la taxa de beneficis. El 2003 Spanair s’associava a Star Alliance, on coincidiria amb altres empreses com Lufthansa.

Pèrdues de 40 milions

Finalment, la crisi de l’economia global –potenciada per l’augment del preu del petroli– ha enfonsat totes les expectatives de benefici. Les pèrdues en el primer semestre de 2008 pugen a 40,8 milions d’euros i la direcció ha hagut de plantejar un pla de viabilitat que deixarà al carrer més de 1.100 empleats, 650 dels quals de la base de Palma. Així mateix, concentrarà els seus recursos de producció a les seus de Madrid i de Barcelona. La mesa de negociació s’havia de reunir ahir, però el tràgic accident de Barajas obligà a suspendre-la.

Des del sindicat de pilots Sepla, tanmateix, carregaren durament contra l’empresa. Segons Javier Navas, portaveu del col·lectiu, a darrera hora d’ahir encara no els havien avisat de si se suspenien a mitjan termini les negociacions o havien de reprendre-les avui al matí. Això dugué Navas a qualificar la direcció de "porca i grossera". I afegí: "Han mort companys nostres, hi ha sang pel mig i no són capaços de fer les coses bé".

La indignació entre els membres del comitè d’empresa era evident, precisament en un marc de tensió entre el seu bàndol i els negociadors d’Spanair. Ja ni tan sols no creuen que l’expedient de regulació d’ocupació miri al futur, sinó que "tan sols pretén reduir costos ara".

Quin serà el futur?

El futur de l’empresa? Ara com ara és una incògnita. I l’endemà de la tragèdia aèria encara és més fosc. Serà això l’estocada final per a Spanair? Sense dubte, culmina el pitjor any en la història de la companyia. •