Familiars de les víctimes acudeixen als aeroports de Barajas i de Gran Canària a la recerca de noves dels seus

 Entre l’angoixa i l’esperança. Amb aquests sentiments començaven a arribar a primera hora de l’horabaixa als aeroports de Madrid i de Gran Canària els familiars dels ocupants del vol JK5022. En aquell moment només sabien que l’aparell havia patit un accident, però el seu rostre no podia amagar el que tots s’imaginaven. "Això pinta molt malament", s’exclamava el pare d’una jove passatgera canària, Leticia Morillo. Encara que conservava la serenitat, Rafael Morillo es lamentava que "aquí ningú no ens diu res". L’home no sabia res de la filla, va parlar-hi abans que sortís el vol, però el seu mòbil havia deixat de ser operatiu.

A prop d’ell, María Ascensión Cabrera informava els periodistes que a l’avió sinistrat hi viatjaven dues de les seves filles i un nét, però que la companyia només havia pogut confirmar-li que l’al·lot es trobava bé. Cercava informació a la desesperada. Els familiars just tenien el consol del personal sanitari i l’assistència psicològica organitzada per Aena.