TW
0

La sortida de la presó ha col·locat Iñaki de Juana Chaos de nou en el punt de mira de víctimes, jutges i polítics. Aquest dilluns la novetat fou que el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz decidí obrir una investigació a l’expres etarra per un possible delicte d’enaltiment del terrorisme a causa d’una carta que va llegir en nom seu una dona durant l’homenatge que li van retre dissabte passast a Sant Sebastià, després de la seva excarceració.

Ruz ha adoptat aquesta decisió d’ofici en una resolució en la qual, a més de la carta atribuïda a De Juana, acorda investigar tot allò relacionat amb aquest acte, com també les persones que hi van intervenir per si durant la seva celebració s’haguessin comès diversos delictes d’enaltiment (penats amb fins a dos anys de presó).

El jutge així ho ha acordat després de rebre informes policials sobre l’acte i ara, amb la finalitat d’aprofundir en el que succeí, sol·licita a la Brigada Provincial d’Informació de la Policia de Sant Sebastià "un atestat que es pugui ampliar relatiu a l’acte d’homenatge i benvinguda d’Iñaki de Juana Chaos al carrer de Juan de Bilbao".

En aquest atestat, el jutge demana que es relati si fou Askatasuna qui organitzà l’acte, quines foren les paraules exactes i quins foren els lemes utilitzats a les pancartes.

Notícies relacionades

A la carta que ara s’investiga i que suposadament va ser escrita per De Juana, s’hi poden trobar frases en les quals es recorda històrics etarres com "els que com el meu amic Kroma falten a casa seva", amb referència al company de l’etarra en el comando Madrid Esteban Esteban Nieto, mort el setembre de 1999.

Reaccions
Des de la banda política, mentre el Govern assegurà que si proven l’autoria de De Juana demanarà a la Fiscalia que actuï, el PP, en veu de González Pons, tornà a exigir que hi hagi "mà ferma" amb els terroristes, ja que el tracte rebut per De Juana "s’hauria de revisar".

Per la seva part, les víctimes tampoc no semblaven satisfetes amb la manera d’actuar del Govern en el cas De Juana, el qual criticaren per la seva passivitat. En canvi, consideraren que l’actuació de l’Audiència és la correcta perquè l’expres etarra ni "s’ha penedit" ni mostra intencions de "reinserir-se en la societat".

Sembla que la darrera paraula no està dita i l’efecte social de la sortida de l’etarra tindrà moltes més conseqüències.