Gema Zabaleta: “Les dones som l'únic pont entre PSE i Batasuna”

Hi hagué un temps de contactes ‘discrets’ entre PSE i Batasuna. Els del 2002 eren dies ‘durs’. Als atemptats setmanals d’ETA s’afegia la il·legalització de Batasuna. La treva del 2006, però, va treure els protagonistes a la llum. I ara, un altre pic se’ls ha endut a l’ombra.

Com ha fet amb Gema Zabaleta, una de les fundadores del moviment Ahotsak (en basc, ‘Veus per la pau’). Parlamentària basca i una de les interlocutores més respectades del PSE. Ara explica la seva implicació en el malmès procés de pau.

Es donen les condicions per un diàleg amb l’esquerra abertzale?

Doncs no. El context es diferent per dos motius. Primer, estam enmig d’un cicle de violència per part d’ETA. I segon, les expectatives de pau i treballar per un final dialogat de la violència saltaren per l’aire juntament amb la T-4.

Expectatives també presents en el si de Batasuna. Considerau que el seu esforç negociador fou sincer?

Probablement sí. No pos en dubte que la seva actuació fos sincera. Però arribà un moment en què havien d’apostar pel diàleg polític, i no ho feren. És evident que les converses de Loiola es trencaren perquè l’esquerra abertzale no pegà un cop damunt la taula davant ETA.

Quin escenari fou més important: Loiola o Anoeta?

Jo trob que Anoeta fou determinant, perquè partia d’unes bases molt sòlides per consolidar el procés. Les dues taules, la del diàleg polític i la del desarmament, són una bona metodologia. A més a més, no posaven condicions a la negociació, no s’imposava res. En canvi, ETA obligà Loiola a parlar sobre territorialitat i autodeterminació. No és el mateix.

Vós sou una de les persones més atacades per part del PP...

És evident que quan no es donen les millors condicions, a un li surten molts francotiradors. Però la nostra aposta des d’Ahotsak continua sent vàlida. Ara bé, és ETA un altre cop la que no respecta el punt 3 del document base: Assumir el que decideixi la societat, per bé o per mal.

Ara mateix, Ahotsak és mort?

No, hi ha moltes dones treballant en els pobles i en els ajuntaments. Dones que tenen la necessitat de seguir apostant pel diàleg amb d’altres, que pensen diferent. I això és un germen molt interessant. Així es deslegitimarà la violència i s’imposaran el sentit comú i la paraula sobre alguna altra pretensió.

Aquest germen seguirà passi el que passi?

Sí. Les dones es resisteixen a cedir a la manca de diàleg. Som l’únic pont entre PSE i Batasuna.

No va faltar el Partit Popular tant a Ahotsak com a les negociacions?

És clar que sí. Però se situaren a l’autoexclusió del diàleg. I no només és que no fossin a Loiola, és que no estaven ni tan sols parlant amb la resta de partits en el Parlament.

Llavors, varen donar per amortitzada l’absència del PP?

Home, és obvi que ningú no pot negar sinergies positives com la del 2006. Feia tres anys que no tenien víctimes mortals i pensaren: "Aquesta serà la bona".

Quina és la vostra percepció personal de la consulta d’Ibarretxe?

La consider totalment contrària i antagònica a allò que pot ser una taula de diàleg multipartit. Primer, va ser una qüestió bilateral entre el lehendakari Ibarretxe i el president José Luis Rodríguez Zapatero. Obviant, per tant, tota la resta de partits parlamentaris. I, en segon lloc, és una proposta de consulta sobre dues qüestions que ja coneixem.

Confies en ‘Patxi lehendakari’ al 2009?

Crec que el Govern basc està en descomposició i cada vegada es perfila més nítidament l’alternativa del PSE.

Malgrat que el PSE guanyi en escons i que el PP li doni suport, tot fa indicar que no arribaran a la majoria absoluta.

Bé, també el tripartit actual —PNB, EA, i EB— governa en minoria. Un cop amb els resultats a la mà, ja veurem.

Quan hi haurà un govern de tota l’esquerra junta a Euskadi?

És molt difícil ja que l’esquerra està atomitzada. I falta, sobretot, una esquerra abertzale que aposti netament per la política.