Solbes admet "un lleuger dèficit", però diu que l'important és que no augmenti el deute

Després de la seva intervenció en un curs organitzat per la Fundació BBVA i El País, Solbes va reconèixer que els comptes de l'Estat d'aquest any tancaran amb dèficit, si bé va recordar que les de la Seguretat Social tindran un “clar superàvit”, pel qual ambdues en conjunt podrien registrar un lleuger saldo positiu.

Va afegir que no el preocupa que en el conjunt de les administracions -Estat, Seguretat Social, Comunitats Autònomes i Ajuntaments- no hi hagi superàvit aquest any, perquè això és una realitat amb què només s'ha comptat des de 2005, i perquè de la mateixa manera que amb major creixement hi ha saldo positiu hi pot haver dèficit amb un creixement menor.

Després de recordar que amb la reforma de la llei pressupostària es distingeix clarament entre els comptes de la Seguretat Social, les de l'Estat i les de les comunitats autònomes i corporacions locals, Solbes va insistir que allò que al Govern li preocupa és mantenir els nivells de deute públic actuals, que són els que encara proporcionen un marge de maniobra.

Al tancament de l'any passat, els comptes públics van tenir un superàvit del 2,23 per cent del PIB, mentre que el deute públic havia baixat fins al 36,2 per cent del PIB.

No obstant això, Solbes considera que en l'actual conjuntura cal deixar actuar als estabilitzadors automàtics -"un luxe que pocs països poden permetre's- i si el funcionament d'ells genera major dèficit, cal entendre'ls."

Va insistir que en el moment actual cal aprofitar la solidesa i la fortalesa de l'economia espanyola, que disposa d'unes finances públiques “sanejades”, un sistema financer “robust”, i una classe empresarial “ambiciosa”, encara que va recordar que, segons el seu parer, la situació és la més complexa de les viscudes en les últimes dècades.

Quant a les dades macroeconòmiques, va dir que possiblement es revisaran i se'n coneixeran algunes en els pròxims dies.

I és que tal com va explicar, a Espanya la situació se li complica una mica més que al context internacional, en coincidir la “correcció abrupta” del sector immobiliari, les pressions inflacionistes, la pèrdua de renda disponible i la important restricció creditícia.

Solbes va afegir que els governs demostraran la seva capacitat d'afrontar la crisi i així va ressaltar que si es faciliten les correccions necessàries i no s'obstaculitzen els ajusts, Espanya podrà garantir ser en millors condicions de partida “quan la tempesta passi”.

El ministre d'Economia va reconèixer que serà necessari algun temps més per conèixer l'efecte de mesures com la deducció dels 400 euros en l'IRPF, que suposen una injecció en l'economia espanyola d'uns 6.000 milions d'euros, o la rebaixa de l'impost de societats.

Tanmateix, es va mostrar d'acord amb els experts que han afirmat que Espanya i els Estats Units han estat els països que més mesures han pres per afrontar l'actual conjuntura.

Així, va destacar que amb el conjunt de les decisions adoptades per reanimar l'economia espanyola s'han injectat uns 10.000 milions d'euros, “un pastón, que dirien els castissos”.

Quant al debat de l'ús de la paraula crisi per definir l'actual conjuntura econòmica, va remarcar que es pot utilitzar si s'entén com a transformació profunda de l'economia, però no com a sinònim de recessió, mentre va insistir en la transparència del Govern amb les dades que setmanalment publica.