La veu adormida

Ahir va fer 10 anys del tancament del diari abertzale Egin. Centenars de policies espanyols aturaren les rotatives d'Hernani la matinada d'aquell 15 de juliol de 1998

Ander ZurimendiPalma16/07/08 0:00

El nom, operació Persiana, hauria de ser reflex del que el jutge Baltasar Garzón es proposava. Silenciar la veu d’un diari, Egin i d’una ràdio, Egin Irratia. I la matinada del 15 de juliol, ara en fa precisament 10 anys, la Policia espanyola executava magistralment els desigs de l’Audiència Nacional.

Els primers agents entraren a la seu central d’Egin a Hernani, Gipúscoa, passades les cinc de la matinada. Alhora, aturaven les rotatives del diari. I fins i tot les desmantellaren, per evitar que es tornassin a engegar. A l’alba, Tomás Arrizabalaga, treballador de la impremta, en sortia amb un exemplar a la mà que havia de ser històric, el número 7.200. Era el darrer Egin.

José María Aznar, aleshores president del Govern central, manifestà des d’Ankara, en viatge oficial a Turquia: "Es pensaven que no ens hi atreviríem?". Una sentència lapidària que els periodistes d’Egin no donaren per definitiva.

I és que no passà ni un sol dia que aparegué una nova capçalera als quioscos bascos: Euskadi Información. Els treballadors del diari, tret dels 11 detinguts, havien aixecat una redacció amb quatre taules, quatre, i el mateix nombre d’ordinadors. Més mala de fer va ser la impressió.

Els directius de Deia, diari bilbaí proper al PNB, oferiren la seva rotativa. Però devers les 23.30 hores del vespre es feren enrere. Tenien por que la manxeta no fos il·legal. Proposaren, aleshores, inserir unes planes d’Egin dins el seu exemplar. Els periodistes silenciats s’hi negaren. I començaren a cercar una impremta per Bilbao.

Som al juliol. 02.30 hores de la matinada. Un ciutadà posa al seu abast, entusiasmat, una vella màquina plana d’òfset, una Solna 125, amb la qual aconseguiran treure 3.000 exemplars del primer número. I a partir d’aquí, el diari va créixer fins als 50.000 exemplars. Fins que morí, però per donar pas al Gara, el seu autèntic objectiu.

L’aleshores director d’Egin, Xabier Salutregi, en llegia la portada: "A Mayor Oreja, mayor bocazas". Ara és a Brussel·les. El Gara, al quiosc.