Una vegada més, les costes d'Almeria es van convertir en l'escenari en el qual es trenquen els sons d'assolir una vida millor de molts immigrants. Però en aquesta ocasió el drama va ser especialment dur ja que en arribar a terra els 33 supervivents confessassin que van haver de llançar al mar els cossos de nou bebès que es trobaven entre els els morts durant el trajecte per inanició, hipotèrmia i deshidratació. En total durant el viatge van morir catorze persones, inclosos aquests nou al·lots d'entre un i quatre anys d'edat, i un altre dels passatgers de la pastera va morir just en el moment del seu rescat.
Espígols, el Marroc, va ser l'origen del viatge d'una pastera en la qual 48 immigrants, entre qui hi havia deu bebès, buscaven una vida millor per a ells i les seves famílies. Quatre dies després de l'inici del seu viatge, es van quedar sense vitualles i van ser conscients que “l'havien perdut tot”. A partir de llavors, “va desencadenar el drama durant un viatge molt dur i en unes condicions climatològiques “molt adverses”, ja que el temporal de vent de Ponent del Mar d'Alborán va fer que la pastera perdés el rumb i que posteriorment s'avariàs el motor de 25 cavalls de potència de l'embarcació. D'aquesta forma, la inanició, la hipotèrmia i la deshidratació començaven a cobrar-se'n un després d'un altre la vida dels immigrants, sent els més debilitats d'entre els adults i, sobretot, els al·lots, els primers en morir.
Fruit d'aquesta dura situació, la desesperació se'n va apoderar, i no els va quedar cap altra opció que llançar els cadàvers dels catorze morts al mar, inclosos els nou al·lots d'entre un i quatre anys que no van aconseguir suportar el viatge, àrdua tasca que dos dels tripulants de l'embarcació eren els encarregats d'exercir. Després de 48 hores sense ingerir aigua ni aliment, van començar a aproximar-se a la costa, de manera que quan estaven a unes 27 milles al sud del Far Sabinal van trucar per mòbil al 112 després del que Servei Marítim de la Guàrdia Civil d'Almeria va sortir al seu rescat.
Havien aconseguit sobreviure a la terrible experiència 34 persones, de les quals una es va quedar a les portes, ja que va morir quan intentaven rescatar-la. La resta, va aconseguir pujar a la patrullera, encara que “estaven totalment esgotats” i “completament defallits”, segons va explicar el subdelegat del Govern a Almeria, Miguel Corpas, que va descriure com a molt “difícil” el rescat, ja que en veure els equips de rescat els immigrants, desesperats, es van posar dempeus i va perillar l'estabilitat de la pastera.
Entre els supervivents hi havia 19 homes, 13 dones i un bebè de 12 mesos, que presentava febre, cremades d'intensitat i afecció respiratòria, per la qual cosa va ser traslladat a l'hospital al costat d'unes altres cinc persones que van requerir hospitalització. Dels sis, quatre presentaven un estat “greu”, fins i tot es temia per la vida de l'al·lot i d'una dona que va sofrir un avortament i el “inestable” estat de salut del qual va empitjorar encara més després de la pèrdua.
Segons va explicar Corpa, una vegada es reposin passaran a disposició de la Policia Nacional, per iniciar els tràmits d'expulsió, de manera que el seu malson començarà de nou.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Això que dius, jaume, és en part cert. La unió no inverteix el que hauria en ajuda al desenvolupament, que és la veritable sortida a la situació deprimida que viuen a tot Àfrica. Però també hem de pensar que són països sense un estat de dret com cal, on les altes esferes estan corrompudes en una gran mesura. Ens hem de demanar si els governs de l'altra banda de la mar tenen la intenció d'acabar amb aquesta tragèdia, o si ja els hi va bé que un percentatge de la població emigri i no els "doni problemes", i a més periòdicament els remetin un nombre de divises que en molts de casos ajuda l'economia del país. La única solució es promoure/forçar un veritable desenvolupament, però això no s'aconseguirà només enviant doblers indefinidament a unes butxaques rompudes (l'administració i les elits africanes), Que els empren per enriquir-se ells o bé per finançar bregues ètniques interminables! El malhaurat sentiment de culpabilitat per tota l'època colonial ha d'arribar a la fi, i això s'escenificarà el dia que Europa posi límits a les ajudes, condicionades a un sanejament efectiu del sistema.
Això són vertaderes tragèdies! Ningú no en xerra tot el que se n'hauria de xerrar. I el més trist és que no se fas res per solucionar-ho. Tanta Unió Europea i ja se veu perquè serveix... Sí, per afavorir els interessos dels de sempre.