Esbroncada en el congrés del PPC

La senadora del PPC Alícia Sánchez-Camacho es convertí en la nova presidenta del Partit Popular de Catalunya després d’obtenir només el suport del 56,72% dels compromissaris que assistiren al dotzè congrés del partit, mentre que la diputada autonòmica Montserrat Nebrera obtingué un 43,28% dels vots.

Sánchez-Camacho es felicità per la seva victòria i prometé que seria la presidenta "de tots". La senadora afirmà que entén "el desconcert" dels compromissaris i convidà Nebrera a formar part dels "òrgans directius" del PP quan ella vulgui, encara que de fet Nebrera ja és membre nata del comitè executiu del PPC com a diputada autonòmica.

Per la seva banda, Nebrera, que sortí portada a coll pels seus partidaris després de conèixer els resultats, es declarà "guanyadora moral" del congrés del PPC, i assegurà que "avui ha nascut un moviment i no un corrent" dins el PPC, que veu capaç d’il·lusionar els catalans.

Però ni la nova presidenta ni la derrotada no eren en realitat el centre d’atenció d’ahir. La protagonista en fou l’esbroncada, que començà quan un grup de compromissaris del PPC escridassà la vicesecretària d’Organització del PP, Ana Mato, en la seva intervenció, pel seu paper en la crisi de la formació a Catalunya en representació de la direcció estatal.

La protesta contra la direcció estatal es desencadenà després que la vicesecretària d’Organització del PP, Ana Mato, destacàs que en el PPC s’hi ha aconseguit una "candidatura d’unitat" gràcies a la "renúncia" de Daniel Sirera i d’Alberto Fernández Díaz.

La intervenció de Mato fou interrompuda inicialment per alguns compromissaris, que cridaven "trampa, trampa," i minuts més tard un grup ja molt més nombrós d’ells dedicà a la dirigent del PP una sonora esbroncada enmig de crits de "fora, fora".

En finalitzar el discurs de Mato, que tot i així fou acomiadada amb una tancada ovació pels militants, el president del congrés, Jorge Fernández Díaz, hagué de demanar als compromissaris "respecte i bona educació" cap als oradors.

"No necessitam lliçons de ningú, però tampoc no en podem donar. Us deman si us plau respecte per als oradors. Decidirem lliurement i democràticament", digué Jorge Fernández Díaz als compromissaris, una part dels quals li respongué amb un sonor "no".

"Deman que els ànims s’asserenin, perquè els mitjans de comunicació són aquí i transmetran a la societat catalana el que representam (...) Deman que els esperits s’asserenin, perquè el congrés s’ha de desenvolupar democràticament," sol·licità Jorge Fernández Díaz. La solució, finalment, va ser que els compromissaris hagueren de seguir la segona part de la jornada des d’una altra sala.

El malestar mostrat en el congrés del PPC no té precedents en cap dels anteriors, segons asseguraren veterans dirigents populars. Abans d’iniciar-se la trobada, alguns compromissaris es dirigiren a diversos dirigents del PPC per transmetre’ls el seu malestar per la intervenció de la direcció del PP en la crisi del PPC.