La llengua espanyola ha esdevingut arma política de primer ordre. Tan sols així es pot entendre el Manifiesto por la lengua común, presentat a Madrid dilluns passat, dia 23, i que és avalat per 18 personalitats que es qualifiquen d’"intel·lectuals".
El document alerta sobre la discriminació que, suposadament, pateix el castellà a les comunitats autònomes on conviu amb llengües pròpies i cooficials del territori. Una discriminació, asseguren, fonamentada en uns sistemes educatius que no garanteixen la possibilitat de rebre una escolarització en castellà. A Galícia, a Euskadi, a Navarra, al País Valencià i a les Illes Balears els centres escolars es divideixen en diferents models educatius. Uns fan servir el castellà com a llengua vehicular, d’altres l’idioma propi i un tercer grup barreja ambdues llengües.
La realitat no sembla oportuna per a aquests 18 "intel·lectuals". Carlos Castilla del Pino, escriptor vinculat al Partit Comunista sota la dictadura, insisteix que a les Vascongadas es reprimeixen els drets de les persones. "Els nins hi estudien en basc i han de sortir al pati per xerrar en castellà". La manca de coneixement d’alguns sotasignants és flagrant.
Per això acostumen a centrar les crítiques en Catalunya, que exerceix la immersió lingüística des dels anys 80. Una model, prioritzador del català a causa del seu caràcter minoritari, que gaudeix del suport del 90% del Parlament de Catalunya.
Tot i la voluntat dels ciutadans catalans –expressada repetidament a través dels seus diputats electes–, el Manifiesto por la lengua presenta una Catalunya més semblant al gueto de Varsòvia que a la cosmopolita Barcelona. Fins i tot qualifiquen de "coactiva" l’obligatorietat de retolar en castellà i en català els noms de tota botiga i negoci a Catalunya.
I és que els promotors del manifest, que té el suport del PP estatal i balear, persegueixen altres objectius. Per exemple, defensar el castellà com a llengua "política comuna" a tot l’Estat. Tot un gir d’estratègia, si es té en compte que molts dels signants del manifest, com ara Fernando Savater, duen anys pregonant una altra història. Precisament, que la llengua no ha de ser un tema conflictiu i, per tant, cal "despolititzar-la".
L’antiga filosofia de Savater també quedava reflectida al seu llibre Ética para Amador, en el decurs del qual assegura: "Les llengües no s’odien entre si, tan sols ho fan els fanàtics que les manegen". Era l’any 1991. Ara dirigeix Unión, Progeso y Democracia (UPyD) amb els també promotors Mario Vargas Llosa, Àlvaro Pombo i Carlos Gorriarán i Aurelio Arteta. Tampoc no hi falten ciutadans com Félix de Azúa, Albert Boadella i Arcadi Espada. Un manifest que ha esdevingut un rampa d’alçada per a dos partits de "centreesquerra" volant cap a l’extrema dreta. Amb els diaris El Mundo i ABC com a impulsors.
Extractes del ‘manifiesto por la lengua común’
Preàmbul
"Desde hace algunos años hay crecientes razones para preocuparse en nuestro país por la situación institucional de la lengua castellana".
"Pero sólo una de las lenguas es común a todos, oficial en todo el territorio nacional y por tanto sólo una de ellas -el castellano- goza del deber constitucional de ser conocida y de la presunción consecuente de que todos la conocen".
Premisses
"Hay una asimetría entre las lenguas españolas oficiales, lo cual no implica injusticia (?) de ningún tipo".
"Contar con una lengua política común es una enorme riqueza para la democracia".
"Son los ciudadanos quienes tienen derechos lingüísticos, no los territorios ni mucho menos las lenguas mismas".
"Los ciudadanos que hablan cualquiera de las lenguas cooficiales tienen derecho a recibir educación y ser atendidos por la administración en ella, pero las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc... en detrimento del castellano (y mucho menos se puede llamar a semejante atropello ‘normalización lingüística".
"Tal aspiración puede ser solamente estimulada, no impuesta. Es lógico suponer que siempre habrá muchos ciudadanos que prefieran desarrollar su vida cotidiana y profesional en castellano, conociendo sólo la lengua autonómica lo suficiente para convivir cortésmente con los demás y disfrutar en lo posible de las manifestaciones culturales en ella".
"Conviene recordar que este tipo de imposiciones abusivas daña especialmente las posibilidades laborales o sociales de los más desfavorecidos, recortando sus alternativas y su movilidad".
Exigències
"Los abajo firmantes solicitamos del Parlamento una normativa legal del rango adecuado (que en su caso puede exigir una modificación constitucional y de algunos estatutos autonómicos)".
"Los ciudadanos que lo deseen tienen derecho a ser educados en lengua castellana, sea cual fuere su lengua materna. Las lenguas cooficiales deben figurar en los planes de estudio de sus respectivas comunidades en diversos grados de oferta, pero nunca como lengua vehicular exclusiva".
"En las autonomías bilingües, cualquier ciudadano español tiene derecho a ser atendido institucionalmente en las lenguas oficiales. Lo cual implica que en los centros oficiales habrá siempre personal capacitado para ello, no que todo funcionario deba tener tal capacitación".
"La rotulacion de los edificios oficiales y las vías públicas las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc... en dichas comunidades es recomendable que sean bilingües pero en todo caso nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica".
"Los representantes políticos utilizarán habitualmente en sus funciones institucionales de alcance estatal la lengua castellana lo mismo dentro de España que en el extranjero, salvo en determinadas ocasiones características".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A tots aquests pocavergonyes nai els hi han dit: ! habla en cristiano!, !quítate la palabra de la boca", etc. En canci s'ha perdut en temps de la democràcia l'Erronkari (varietat linguística de l'èuscar d'Erronkari i veig que no els hi fa gaire llàstima. En resum més del mateix segueixen el mandat de Felipe Vº (que no oblidin ens conquerí amb una guerra on els francesos l'ajudaren, que si no .....?)
No sé qui, des d'Espanya, va dir que aquest manifest de la vergonya arrissaria tots els nacionalismes. I així és precisament com em sent. Com menys respecte, més nacionalista torn. Quan la situació sembla sota control i hi ha respecte mutu, llavors no tenc tots aquests desitjos d'independència. És una qüestió d'intel·ligència arreglar tot aquest entrellat, i tot ve del respecte. I ells, a ca seva. No importa que venguin a molestar a ca nostra.
Com més radicals es fan els espanyolistes, més radicals ens fan als mallorquins que estimam Mallorca i que sabem d'on venim. Independència JA!
La resposta és la c), lo bernat. c) Totes les respostes anteriors són correctes
Jo sempre he tengut un dubte: si hi ha molts de magrebins i subsaharians que parlen el català o mallorquí (tan se me'n fot el nom) i tants pocs immigrants peninsulars sols poc ser per dos motius, a) qüestió de malla llet b) capacitat intel·lectual molt limitada. Algú té la resposta?
Això només té un solució: INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS. D'aquesta manera cap babau podrà dir "háblame en cristiano que estamos en España".
Si mirem al passat ens adonarem que Hitler i el nazisme també tenien intel·lectuals. Conclusió: Ser, creure -te o que et considerin intel·lectual no significa res, res de res. I menys quan tens diarrees mentals.
No sé perquè aquest manifest em recorda cada cop més a aquella famosa frase del franquisme: "habla español, que estamos en España" Lamentable, molt lamentable....
El 1981 un estret col•laborador de Federico Jiménez Losantos impulsa el Manifiesto de los 2.300. Angela Diest, expresidenta de la Coordinadora de Afectados en Defensa del Castellano (Cadeca), l'any 1993 encapçala la guerra de la llengua, llavors el 1991 funda Nuevo Salou. Els precedents en democràcia d´aquests tipus de manifests patris sempre venen de la mateixa arrel; Lerroux i la defensa de l´idioma que va imposar la sublevació militar. A Mallorca sabem molt bé qui converteix en un gueto, i discrimina el castellà dins els jutjats, les dependències de la guàrdia civil o els establiments turístics. El 2007 el Jutjat d'Instrucció número 20 de València va decidir asseure a la banqueta dels acusats per faltes a l'escriptor Sebastià Alzamora. La querella era per un delicte d'injúries greus i va ser formulada per Joaquín Rabasco, president d'ASI. El guanyador del Premi Josep Pla 2005 va passar gust com una mona quan una Plataforma constitucional va penjar uns pasquins que incitaven a la violència contra llur persona. Llavors va tocar el torn de Na Saïda Saddouki amb el capità Bartolomé de la Guàrdia Civil. En aquell cas també varen veure perfectament que una autoritat podia menysprear una ciutadana per emprar un determinat idioma (i també se va veure que són necessaris càmeres de tv dins les dependències de la guàrdia civil per a salvaguardar els drets constitucionals). I per si hi ha cap despistat tenim el cas d´Anastàsia Shelyakina una russa que va ser vexada per l´actitud d´un comerciant espanyol de Portocristo, segurament un immigrant com ella mateixa, que no li va consentir que N´Anastàsia li xerrés en català La pregunta és com és que gent que ha escrit “Carta de batalla por Tirant lo Blancâ€, “El metro de platino iridiadoâ€, “Perdonen las molestias: Crónica de una batalla sin armas contra las armas†practiquin el canibalisme atàvic davant una llengua de la potència del català. El meu parer és que l´espanyol no està preparat pel canvi de civilització tecnològica que ja ens cau damunt. Al llarg de dos segles no han fet res per a implantar un model educatiu que potenciï la recerca i la innovació. Els seus intel•lectuals se dediquen a llançar amoníac a la cara dels catalano-parlants, galego-parlants i euskera-parlants enlloc de potenciar un model d´enteniment entre totes les realitats ibèriques.
Traduïu la part de l'article que és en espanyol!